10 anys de caiguda

Els representants sindicals explicaven ahir en seu parlamentària la processó que han viscut els treballadors de Nissan en els últims deu anys: baixes incentivades, prejubilacions i pèrdua de drets laborals en benefici d’una major flexibilitat i competitivitat de les plantes catalanes que només ha servit per a una cosa: tancar-les. Tenint en compte que la marca va aterrar fa uns 40 anys a Catalunya, la sensació d’engany ha estat una constant entre la plantilla de l’automobilística. “Nissan ens ha mentit a tots”, deia Miguel Ruiz (USOC). “Nissan és rendible, ha estat rendible i, en el moment que ens donin un cotxe, tornarà a ser rendible”, assegurava Juan Carlos Vicente (CCOO). “Que no ens enganyin, si no és rendible ara és perquè estem a un 20% de capacitat, i estem a un 20% de capacitat perquè han volgut que hi estem”, denunciava. “Des de fa 10 anys hem estat fent plans de competitivitat, on hem reduït salari, condicions socials. Ningú no pot dir que no hem aportat el nostre gra de sorra.” La sensació d’engany, però, va més enllà de la plantilla. On han anat els 154 milions d’euros en ajuts públics? Per Vicente, “han caigut en sac foradat”. “Són diners de tots i de totes, i si s’inverteix en un lloc és perquè sigui rendible i no perquè s’ho quedin uns pocs”, defensava. Nissan va arribar a Catalunya fa 40 anys i en fa 10 que no hi inverteix prou per mantenir les plantes actives. Les alarmes haurien d’haver saltat abans.