Aixafar la dissidència

Dos dels joves que van participar en les protestes per la sentència de l’Estatut i que van ser detinguts a Girona s’enfronten a nou anys de presó. Aquesta setmana els han jutjat. No seran els únics. Els tretze joves detinguts en una protesta contra les taxes universitàries del 2017 s’enfronten a vuit anys i mig de presó cadascun. La manifestació a què es refereix la petició de la fiscalia es va iniciar i va acabar. Set joves detinguts en la protesta, el gener del 2018, davant de les portes del Parlament s’enfronten a tres anys de presó. Un altre ha estat condemnat ja a un any i nou mesos. La sentència diu que els incidents van obligar a suspendre el ple del Parlament, cosa que és falsa. El jove madrileny que es va manifestar a la capital de l’Estat contra la sentència de l’Estatut s’enfronta a sis anys de presó. Un membre de la PAH del Bages ha estat condemnat a vuit mesos de presó per haver-se manifestat després de la mort d’una dona a Reus a causa de la pobresa energètica, i un col·lectiu de rapers acaba de ser condemnat a sis mesos de presó per les lletres de les seves cançons. Podria seguir amb els exemples i, per contra, podria posar les peticions fiscals dels darrers anys per a assassins, homicides, pederastes o corruptes. Hi ha casos exemplars, obvi, però és difícil de trobar-ne per sobre dels nou anys, molt difícil.

Ara, tot això passa en un país que ha condemnat per sedició dues persones que han comès el crim de liderar un moviment civil cap a un objectiu polític de manera pacífica. El llistó és aquest. I ho és en un moment en què els darrers governs, el del PP, i el del PSOE i Podem, han ideat, o mantingut, una llei creada justament per evitar la contestació. I és que algunes d’aquestes peticions fiscals només s’expliquen si el que es busca és aixafar la dissidència. I alguns jutges s’hi senten còmodes, com la titular –una veterana– d’un jutjat d’instrucció de Barcelona que va arribar al jutjat, els dies postsentència de l’1-O, al crit de “vamos a limpiar las calles” abans de començar a dictar presons provisionals, que després van ser revisades per falta de proves.