Sotmetre’s o ser enemic

Ho confesso. No ho he vist, més enllà de l’enrenou mediàtic que han muntat a la mateixa cadena i a les xarxes socials. Es veu que Jorge Javier Vázquez i Belén Esteban se les han tingut per la política i ara els de Vox demanen que es faci boicot al programa que presenta el de Badalona perquè el noi és d’esquerres. Independentment de quin sigui l’origen de la polèmica descafeïnada –sincerament m’importa molt poc Belén Esteban i el que pensi si és que ho fa–. El que és preocupant que en un mitjà de comunicació no es puguin expressar les idees, siguin polítiques o no. Que una formació que es diu política –però que amaga ser d’extrema dreta, misògina, homòfoba i tots els qualificatius que se li vulguin donar– pugui promoure boicots, campanyes de descrèdit i engegui tota la maquinària al seu abast per anar contra algú perquè no pensa com ells (per sort). Si es mira el vídeo de la baralla, el cert és que el presentador patina i que l’Esteban intel·ligent no és. Però que això es tradueixi en una campanya a Twitter d’Abascal –que per cert té la credibilitat d’un camell– comparant el presentador amb un dictador coreà ja demostra el nivell de qui aspira a ser president del seu estimat Estat espanyol. Això sí, Abascal no diu res quan en el mateix programa es treu el passat com a puta d’una concursant d’un programa d’aquest d’estiu. El que importa a Vox no és la merda. És que la merda no els caigui a sobre, perquè ja la generen ells solets. I n’estan orgullosos. Ahir, en una piulada, es vantaven que “el PP sucumbeix davant el lobby LGTB: tots els partits menys Vox canvien el seu logo per l’arc de Sant Martí”. El pobre comunity manager dels que estan a la dreta de la dreta no devia saber que en realitat les sigles són LGTBI i que, encara que només sigui un dia l’any i després no se’n recordin mai més, posar la bandera dels que no són heterosexuals no és cedir davant de res. És simplement de persones normals. Però ells, això, no ho saben.