La sopa de lletres per la unitat

Eren temps de la transició, concretament el setembre de 1978, quan es va signar l’acord per a la creació de la federació Convergència i Unió, que era la suma de la flamant Convergència Democràtica de Catalunya i el partit històric Unió Democràtica de Catalunya. La sigla CiU va perviure fins a la celebració de les eleccions municipals del 2019, atès que a les del 2015 els candidats a l’alcaldia encara hi van concórrer sota l’antic paraigua. A les eleccions generals d’aquell mateix any, CiU havia estat substituïda per Democràcia i Llibertat, marca efímera, difunta el maig del 2016. Entre una cosa i l’altra va venir la refundació de CDC, que va prendre a partir d’aleshores l’estrambòtic nom de Partit Demòcrata Europeu Català. Com que Convergència no estava legalment liquidada –ni ho està– i posseïa els drets electorals amb els quals s’obtenen les subvencions i les quotes en els mitjans de comunicació en temps de campanya, el 2017 es va registrar una coalició entre el PDeCAT i CDC que es va fer dir Junts per Catalunya. El juliol del 2018, aquest grup parlamentari propietat de PDeCAT i CDC va registrar una pàgina web a través de la qual es fomentava l’adhesió a una nova entitat anomenada Crida Nacional. Recentment, alguns antics dirigents i càrrecs de CDC i del posterior PDeCAT han creat el Partit Nacionalista de Catalunya, fet que coincideix amb la pugna per unificar, sota la sigla de JxCat, el PDeCAT i els independents que van anar a la llista electoral que, com ja hem dit, era una coalició entre CDC i el PDeCAT. Aquests independents, agrupats sota Acció per la República, donen suport al moviment de fitxes, mentre que més d’un centenar d’alcaldes del PDeCAT, que es van presentar a les municipals amb la marca de “Junts per (el nom del respectiu municipi)”, s’hi oposen i defensen que el PDeCAT ha de seguir mantenint la copropietat de la coalició. I ara que ja ens ha quedat tot clar: maleïts els de la CUP i els d’ERC, que no volen unitat.