Res ho repararà

En saber la proposta de tercer grau per als presos polítics, em van venir al cap, com un flaix, alguns dels episodis que descriu Dolors Bassa al llibre Carregades de raons, escrit a quatre mans amb la seva germana, Montse Bassa. Amb una sinceritat extrema, relata moments de gran soledat a la presó, de tristesa, de defalliment. Malgrat ser una dona amb un coratge admirable i unes conviccions independentistes ben arrelades, el llibre és un reflex del cost personal que li va suposar formar part del govern que va impulsar el referèndum de l’1-O. I es pot extrapolar a tots els presos polítics i exiliats i al seu entorn familiar. Per això l’anunci d’un tercer grau genera sentiments contradictoris. Cada segon de llibertat que obtinguin, cada moment que puguin disfrutar amb els seus, indiscutiblement és una bona notícia. Però això mai contrarestarà el que han viscut fins ara. No fa oblidar la injustícia que han patit i que pateixen. Aquesta venjança a la qual s’han vist sotmesos per part de l’Estat espanyol, que ha posat en solfa tot el seu engranatge –que no és poc!– per intentar anul·lar-los políticament i personalment. Sense miraments i amb un grau d’odi inaudit en un estat que es fa dir democràtic. Res pot reparar el que ja han viscut els membres del govern legítim i els Jordis. Però tampoc pensen renunciar al seu dret a l’honorabilitat i al fet que es faci justícia. Perquè posar urnes no és cap delicte.