El rei que no reia

Tenen mala peça al teler. Però encara recordo de ben petit veure passar l’emèrit saludant des de la finestra del seu cotxe la ciutadania que s’aplegava prop de la creu de la beguda de Vila-seca. Era príncep. Ell. Jo era rei, el rei de casa, és clar, mentre en la fase de transició del franquisme a la democràcia Joan Carles I trepitjava territori per conèixer l’extensió del seu reialme. A la televisió en blanc i negre pronunciava un discurs on parlava de la finesa de la dona catalana. Em va quedar gravat, en fèiem broma amb ma germana. Però vet-ho aquí que el príncep no es va desfer com una galeta sucada en un got de llet. L’home va acompanyar les passes d’aquella jove democràcia que es volia desfer del franquisme. Tant les va acompanyar que aquella mà que saludava la canalla encuriosida des de la finestra, va aprendre de fer un altre gest. Aquell gest que ara el du amb el carro pel pedregar, amb tot el degoteig d’informacions que dia sí dia també expliquen com engreixava i s’aprimava la seva economia domèstica. L’afecte no l’ha tingut cap a aquells que sortien a peu de carretera, ha cuidat la família i les extensions amoroses. La gota ha perforat la gota? No queda clar. Hem vist com Òmnium Cultural es querellava davant del Suprem que va condemnar el seu president, Jordi Cuixart, i demanava a Suïssa que li bloquegin els comptes. I com de sobte Pedro Sánchez s’ha aventurat a dir que s’haurà de retocar la Constitució Espanyola, la inamovible, per eliminar la condició de personatge aforat un cop acabada la funció. Hi ha qui hi veu un tallafocs per salvar el fill, l’actual cap de l’Estat, Felip VI. Ell, que va renunciar a l’herència, anuncia una visita a Catalunya divendres que ve, tal com han anat fent per altres autonomies per donar ànims a la població en plena pandèmia. El fill que ha fet aprenentatge del pare, farà el mateix gest. El de la salutació. Ara que anem emmascarats no podrem veure les expressions que aixeca al seu pas, però sí que hem sabut, ara que fa deu anys del fracàs de l’Estatut que buscava el reencaix, que Òmnium vol ser al carrer per fer-li avinent la queixa per la manera com s’han distribuït els papers a La Zarzuela, i per comprovar si els testos s’assemblen a les olles.