L’embruti- ment

Entre les coses llegides arran de la seva mort, he sabut que Ennio Morricone va compondre la cançó oficial del mundial de futbol celebrat l’any 1978 a l’Argentina de la dictadura militar comandada pel criminal Videla. Ho ignorava. En fi, em sap greu que el compositor italià (que, posem per cas, abans havia treballat per Pasolini, creat la Balada de Sacco i Vanzetti i concebut la banda sonora de Novecento, de Bertolucci) no refusés un encàrrec vinculat a un règim del qual es podia conèixer perfectament que era una màquina de torturar i matar. Es diu que, com si hi hagués intervingut una certa justícia poètica, la cançó El mundial és una xaranga impròpia de Morricone. Potser una certa mala consciència va fer que no tragués el millor d’ell mateix?

Ho va fer Per un pugno di dollari, com els caçadors de recompenses dels films de Sergio Leone amb la seva música inoblidable? Ell s’ho sabria. Tanmateix, Morricone no va matar ningú, que sapiguem. I, evidentment, no només ell va embrutar-se “blanquejant” aquella dictadura. Com en casos semblants, què s’ha de dir de les seleccions que, amb els seus jugadors i equips tècnics, van intervenir en aquell mundial de la vergonya? A banda de la mafiosa FIFA, de les federacions de futbol i dels governs de països que es vanten de ser demòcrates? De les multinacionals, com ara Adidas, que hi va estrenar la seva pilota Tango, i de tots els altres que hi van fer els seus negocis? I, posats a dir, dels espectadors als camps, però també dels teleespectadors que van seguir el campionat fins arribar a aquella final en què l’Argentina, amb partits comprats pel mig, va guanyar Holanda i el general Videla va festejar-ho amb els “seus” futbolistes? Uns mesos més tard, Joan Carles i Sofia van visitar l’Argentina (havent sigut el govern espanyol d’Adolfo Suárez el primer que va reconèixer el règim militar després del cop d’estat el març de 1976) per abraçar-se a Videla mentre es tancaven uns acords econòmics que devien beneficiar uns quants empresaris espanyols i potser el mateix monarca. La barbàrie té moltes complicitats i consentiments per molts grapats de diners.