El metge

Que a Catalunya hi falten metges i que l’atenció primària agonitza és un problema que s’arrossega des de fa temps, tot i que la pandèmia de Covid-19 ho ha evidenciat més que mai. A Catalunya hi falten metges de capçalera, és cert. I que les zones rurals en són les grans perjudicades, també. En falten i estan mal distribuïts. A la Palma d’Ebre, un petit poble de la Ribera d’Ebre (que tan bé descriu Marta Rojals a la seva primera novel·la, Primavera, estiu, etcètera), estan sense consultori del metge des de l’inici de l’estat d’alarma, fa quatre mesos. El metge només hi ha atès usuaris presencialment en alguna ocasió puntual i esporàdica. Veïns d’aquest poble –tan ben retratat literàriament, i si no han llegit la Rojals, corrin a fer-ho– han recollit signatures per reclamar el restabliment del servei d’assistència sanitària, i aquesta setmana les faran arribar a la delegació de Salut de les Terres de l’Ebre. Aquesta iniciativa ha començat a mobilitzar molts altres pobles de l’entorn i de més enllà, que també s’han quedat sense el metge del poble. S’hi han quedat ara que estem enmig d’una pandèmia i temen que s’hi puguin quedar quan passi tot aquest enrenou provocat pel virus. La del metge és una figura essencial en aquest i en tots els altres municipis petits, amb una població envellida, amb poques opcions públiques de mitjans de transport i amb pocs recursos per fer consultes no presencials. Ara que estem en una situació extrema per la pandèmia, les decisions de les administracions són clau. I deixar les zones rurals sense metge és un error majúscul, no només perquè dificulta, i molt, l’assistència a la seva gent (i a tota la gent que hi vindrà a passar les vacances aquest estiu de confinaments i virus), sinó perquè mantenir aquest servei és vital per evitar el despoblament dels nostres pobles. El model sanitari i el model de territori que volem depèn d’això.