Llibres i calamars

La Llibreria L’Altell, de Banyoles, fa anys, més de vint, que organitza la Nit de Narradors, una trobada d’escriptors i lectors que llegeixen i escolten, a la fresca. És una iniciativa fantàstica, perquè implica proximitat i estimació, i perquè agleva la gent no pas en la nit dura sinó en una reconfortant sessió estiuenca. Aquest any no l’han pogut fer, però la Irene Tortós-Sala, llibretera intrèpida, s’ha inventat un sopar d’homenatge al Montalbano d’Andrea Camilleri, en el marc del seu club de lectura. Sempre compta amb la col·laboració d’amics i fidels, i, aquesta vegada, amb la de Lluc Quintana i el seu equip del restaurant Can Xapes.

Dir Montalbano, com saben els seus fidels, és parlar de menjar, perquè el comissari de Vigata es deleix pel que l’Adelina li deixa al forn o pel que li serveix l’Enzo a la seva trattoria. Ho explicava el mateix Camilleri en una entrevista. Deia que la diferència entre els detectius americans i els mediterranis rau en el fet que els primers pensen en el mort i en les seves circumstàncies, mentre que els altres, davant l’assassinat, estan imaginant quin plat menjaran a l’hora de sopar. Per això és tan productiva la relació entre la novel·la i la gastronomia, entre la tinta dels llibres i la del calamar. Els pops, la pasta, el conill a la cassola o els inoblidables rogers amb caponatina fan que la lectura es converteixi també en una celebració, sobretot si les menges arriben després de disquisicions sobre llenguatge, literatura i traducció, que és el que va ocórrer fa uns dies a Can Xapes. La simbiosi, aleshores, esdevé formidable, una conjunció feliç.