De cares

Mireu que fa anys que formen part de les nostres vides. Però malgrat això encara trobes conductors que hi entren i hi surten com els sembla. Parlo de les rotondes. Segur que tots tenim alguna anècdota per explicar en relació amb aquestes interseccions giratòries. Quan les autoritats de trànsit les van inventar per “pacificar” i “ gestionar” el flux de vehicles, tant de ciutats com de pobles, recordo que la gran majoria de la població es va posar les mans al cap. De cop i volta, ens trobàvem amb un invent de l’enginyeria civil que més que descongestionar i facilitar la mobilitat acabava comportant més retencions i accidents que no pas solucions efectives per les quals estaven dissenyades. Amb el pas dels anys s’ha vist que la fal·lera de les autoritats per construir-ne a tort i a dret era desaforada i, sobretot en molts indrets, innecessària. No discuteixo que en alguns punts de la xarxa viària convinguin aquests construccions, però el que fa que se t’acabin entravessant les rotondes és el comportament de l’ésser humà. L’actitud al volant del conductor. Agressivitat, pressa, ànsia per incorporar-se que fa que no redueixi la velocitat ni es fixi si hi pot entrar. No accelera però va traient el morro sense miraments i tu, que ets a dins de la rotonda, ja frenaràs. I ai de tu si vas a peu i travesses el pas de vianants. Has de córrer perquè no t’atropellin! I si els demanes que et respectin, t’increpen i encara sembla que els hagis d’estar agraïts que t’hagin salvat la vida. Ja sé que hi ha d’altres prioritats, però en el tema de les rotondes hauríem de deixar donar-hi voltes i entomar-lo de cares.