Poblet. Estat

La història saltironeja, empeny amb força i, de vegades, es gronxa dilatant capriciosa el temps. Però quan entres a l’església del monestir de Poblet, el cor se’t fa petit en la penombra dels sepulcres d’alabastre dels reis i reines catalans, des d’Alfons el Cast fins a Martí l’Humà. I tant se val que el panteó sigui de factura contemporània. I tant li fa si ets republicana. Poblet tiba el fil d’una història secular que és la nostra, amb moments de misèria i de joia col·lectiva. Com totes. Del feudalisme a la desamortització. De l’emotiu comiat a les Brigades Internacionals durant el cataclisme final de la guerra contra el feixisme, a l’entrada al recinte cistercenc de les restes de Jaume I sota l’atent patrocini de Franco. Des del segle XII i amb el parèntesi de l’exclaustració, Poblet no ha deixat mai de tibar amb els fils que fonamenten l’Estat, la corona.

La visita a Catalunya d’un Felip VI que afronta la major crisi de legitimitat de la monarquia restablerta es va sintetitzar ahir solament en una breu, però simbòlica, estada a Poblet. Sota les tombes reials, els Borbons palplantats buscaven el fil d’aquesta continuïtat històrica en les càmeres dels periodistes. Saltant-se la semiconfinada Barcelona, i on el passeig entre els súbdits indignats per la corrupció hauria estat més multitudinari i amb més repercussió mediàtica que a Poblet.

Una herència històrica que l’Estat i la corona reclamen seva, i que ahir defensaven quinze militants de Vox amb banderes espanyoles a l’entrada. Mentrestant, a pocs centenars de metres, els Mossos d’Esquadra no deixaven passar –amb la porra a la mà– independentistes republicans. Una monarquia que volia emparar-se ahir en tombes reials espoliades pels veïns al segle XIX, en assalts contra els antics senyors de boscos, viles i terres en molts quilòmetres. A Felip VI i a la conselleria d’Interior, la foto els ha quedat ben fosca.