De reüll
Les fotos de les milicianes
S’apel·la al testimoni i a la memòria dels homes i en clau de classe
“Diuen que a la foto tinc una mirada captivadora. És possible perquè convivíem amb la mística de la revolució del proletariat i Hollywood, de Greta Garbo i Gary Cooper. Ens captivava la Unió Soviètica i vèiem tots els westerns. Les estrelles de cine eren tan herois com Lenin i Stalin.” Ho deia la traductora Marina Ginestà (1919-2014) sobre la foto que el 21 de juliol del 1936 li va fer Hans Gutman a la terrassa de l’hotel Colón. Dimarts es van complir 84 anys d’una icona de la guerra civil: la de la jove, vestida de miliciana amb el fusell, prestat, a l’espatlla i de fons Barcelona. S’hi veu eufòria. El 2006 un documentalista de l’agència Efe va identificar la noia de la foto i la va localitzar a París. Amb 89 anys, Marina Ginestà va fer visible la seva història. Hi ha molta iconografia de la dona en la guerra civil, per exemple les fotos d’Antoni Campañà de les milicianes desfilant, com en una passarel·la. Què en sabem, d’elles, més enllà dels somriures captivadors? En aquests 80 anys de política de l’oblit, hi ha un deute pendent amb les dones. Si apel·lem a la memòria, ho fem amb els testimonis, sobretot d’homes, i amb un component de classe social. S’ha escrit sobre l’exili dels i les intel·lectuals, dels i de les polítiques... I de les obreres? De les noies de les fotos de l’estiu del 39 somrient a la revolució? Cal restituir la seva memòria.
