La cultura, segura i essencial

Aquestes darreres setmanes l’amenaça dels rebrots ha pres forma en diferents zones de Catalunya. Aquesta realitat ha posat fi a l’esperada treva que havíem imaginat en forma de parèntesi de descans estiuenc per a carregar piles i encarar una tardor complexa. Probablement aquest relat de la progressió de la pandèmia amb un break que encaixava amb les vacances de molta gent també responia a una necessitat emocional de poder descansar després d’una experiència tan desgastant com un dels confinaments més durs que s’han imposat i, alhora, gestionar totes les emocions derivades de la mateixa pandèmia, com la incertesa, la por o els dols.

I és que es percep un cansament psicològic col·lectiu que aquests dies, amb l’existència dels rebrots, s’ha tensionat de nou amb les noves mesures que limiten les nostres vides (més enllà del triumvirat bàsic de la mascareta, distància i neteja de mans) i que ja afecten alguns territoris i planen sobre altres. I és que aquest virus ha estat molt corrosiu perquè ha atacat directament la nostra forma de relacionar-nos, de comunicar-nos, de compartir...; en definitiva, la nostra manera de viure.

És absolutament comprensible que estiguem exhausts i necessitem parar per a carregar piles perquè, tal com tot apunta, haurem de fer front a una tardor molt difícil, no tan sols per la possibilitat d’un rebrot i un nou confinament sinó també per una crisi social i econòmica que cada dia s’intensifica més. Tot plegat, un paisatge desolador i complicat de sostenir que provoca que necessitem urgentment aferrar-nos a un bocí de vida i descans. I aquí és on, al meu entendre, la cultura té un paper clau. Perquè la cultura ens ajuda a estimar la vida, ens abraça, ens acarona, ens fa sentir, ens mima... Perquè la cultura repensada i redefinida en temps de confinament ha estat un bàlsam essencial on recolzar-nos. I ara, la cultura segueix sent la porta que necessitem per a poder connectar amb altres mons més enllà de les xifres de contagis, de classes d’epidemiologia o confrontacions polítiques.

Necessitem parar i reparar. La cultura ens ajuda a descomprimir, a emocionar-nos..., ens facilita el plor i ens acompanya en la tristesa, la ràbia o la felicitat. Perquè l’art esdevé clau per a desconfinar les emocions contingudes i viscudes durant la pandèmia però també durant les nostres vides. I és que, tal com apunten diversos estudis de neuropsicologia, un dels instruments més efectius per a acompanyar-nos en la recuperació després de fets traumàtics o situacions de crisi és la cultura en la seva multitud de formes. Perquè és un element essencial del desenvolupament de les societats perquè promou la pedagogia de l’empatia i també construeix resiliència, acompanyant-nos en la comprensió i integració dels moments més complexos als quals fem front.

La cultura esdevé indispensable, sobretot per a combatre l’angoixa tan present en aquests temps. Per això i molts més motius, no podem permetre que es liquidi ni s’ofegui més la cultura. No podem menystenir-la ni maltractar-la. No és un extra, sinó un element clau en les nostres vides, tal com apunta el neuròleg Boris Cyrulnik. Per exemple, des del punt de vista emocional esdevé clau en la recuperació personal i col·lectiva perquè és capaç de transformar el dolor en experiència i així integrar-lo. Perquè és universal i pot connectar amb tothom, perquè ens facilita la socialització i ens cohesiona, reforça vincles i ens permet escriure la nostra història col·lectiva. Per això és cabdal que estiguem al costat de la cultura i ens impregnem d’art i no permetem que s’ofegui més la cultura, perquè aquesta ens ajuda a viure i conviure millor.

Prescriure cultura és clau per al nostre benestar emocional pels beneficis evidents que ens comporta. Però abans cal respectar-la a ella i la gent que la crea i la fa possible, perquè no és casual que al nostre país sigui un sector molt precaritzat, ara més que mai. Ens hi aixopluguem perquè ens connecta amb allò fonamental, però cal que la reivindiquem i la dignifiquem. Perquè amb totes les mesures que calgui i repensant les alternatives necessàries, tal com rei-vindica el sector, la cultura és segura i afegiria que emocionalment essencial.