La salut democràtica també compta

Des que es va declarar la pandèmia ho hem comprovat en diverses ocasions: els estats que ja eren propensos a la limitació de llibertats han utilitzat la crisi sanitària com a pretext per limitar-les encara més. I així és com hem vist prohibir drets fonamentals com el dret de reunió i manifestació, amb l’excusa del coronavirus. L’Estat espanyol, on encara impera la llei mordassa, no ha estat cap excepció.

El mes d’abril el Tribunal Constitucional d’Alemanya ja va dictaminar que els ciutadans tenen dret a manifestar-se, també en temps de pandèmia, sempre que compleixin les normes de distància vigents. Va ser una victòria d’un grup d’activistes prodemocràcia contra les autoritats de la seva ciutat, Giessen, que havia prohibit una protesta on es preveien dos-cents manifestants.

Aquesta sentència del tribunal alemany va establir un precedent que els darrers mesos ha animat entitats i col·lectius a organitzar protestes en defensa de les llibertats civils, perquè és evident que la millor manera de defensar un dret és exercint-lo. Per això era tan important que el moviment sobiranista català, construït en bona part gràcies a la mobilització, es desempallegués de l’atordiment i tornés als carrers, com ja va fer per protestar pels mil dies de presó de Sànchez i Cuixart o per la visita dels Borbons a Catalunya, i com farà la propera Diada Nacional. Les entitats van presentar aquest divendres un format descentralitzat de manifestació per l’Onze de Setembre que, per les circumstàncies, serà excepcional, però serà.

Aquesta Diada, doncs, a més de l’ideològic hi haurà un motiu afegit per manifestar-se: defensar les mobilitzacions en temps de pandèmia, adaptades tal com faci falta. Perquè, acceptem-ho: ara no només hi ha en joc la salut de les persones sinó la salut democràtica de tot un poble.