Raça humana
La Internacional de la Bondat
Hi ha un home que es diu Jaume que quan unes persones desconegudes li van demanar suport per iniciar el projecte Valentes i Acompanyades de prevenció dels matrimonis forçats es va commoure davant d’una realitat molt crua i allunyada del seu univers quotidià, es va posar al costat de les joves i adolescents en perill de ser casades, i va ajudar a obrir portes i més portes per a la seva llibertat sense escatimar mai unes paraules d’ànim i una orientació. Amb una de les usuàries del projecte ens dirigim ara cap a l’altra protagonista de la història. Hi ha una dona sense nom –li evitem la vergonya– treballadora social en una ciutat pròspera que atén una mare espantada perquè la pressionen per sortir del pis on viu amb els seus fills. Com a solució li proposa que se’n vagi a passar un temps de vacances a casa d’una amiga. Què és això? Sabem que no hi ha habitatge digne per a tothom qui ho necessita –i que podria haver-n’hi si fos una prioritat política–, però és una indecència menysprear qui t’ensenya la cara de la desesperació. Estem perdent la humanitat en nom de la crisi? Deia José Saramago que la victòria més gran de la seva vida havia estat comprendre que en el fons l’important és ser bona persona. Avui apuntem en Jaume a la Internacional de la Bondat que propugnava l’escriptor portuguès al costat de la referent de Valentes i Acompanyades que no ha deixat sola la desconsolada mare, i esperem que més endavant la dona sense nom també hi pugui ingressar perquè, de fet, el mal més fort se’l fa a ella mateixa encara que no ho sàpiga.