El llibre de Puigdemont

Aquest article no parlarà d’aquest llibre. Ni tampoc dels molts altres que alguns protagonistes del procés independentista han publicat fins avui. I és que trobo realment interessant l’estrany desequilibri entre uns als quals s’exigeixen tota mena d’explicacions, i que procuren donar a la seva manera, i d’altres, que, sent del tot determinants en el que va passar i està passant, no en donen cap i ningú no els hi reclama. On són els llibres del senyor Mariano Rajoy o de la senyora Sáenz de Santamaría explicant com va anar tot, per què van actuar com van actuar, per què van decidir el que van decidir? Per què des de l’any 2012 no van moure ni un dit amb la demanda catalana del dret a decidir? Per què el PSC apostava el 2012 pel dret a decidir pactat, però no va afavorir mai cap pacte, i el 2017 va treballar a favor de la persecució penal del referèndum i els seus impulsors? Per què Ada Colau es vanagloriava que, al contrari que Convergència, els comuns sí que farien un referèndum amb o sense permís de l’Estat, i finalment se’n van desdir d’aquella manera com ho van fer? On són les investigacions periodístiques espanyoles sobre com funcionen els seus serveis secrets, la seva casa reial, les clavegueres que connecten política, policia i jutjats? Qui, com i per què va decidir que la policia repartís cops de porra de manera massiva l’1 d’octubre? Com es va pressionar les grans empreses catalanes perquè canviessin de seu i contribuïssin a generar por i sensació de caos? Quan un ha actuat bé, no li sap greu explicar-se. Només alguns poden donar explicacions?