Itinerari federal

Notoris republicans catalans, és a dir, espanyols, eren figuerencs. Narcís Monturiol, l’inventor del submarí; Abdó Terrades, el primer alcalde republicà de la península Ibèrica; Joan Tutau, ministre de la Primera República, espanyola, és clar; ja del segle XX, Alexandre Deulofeu, farmacèutic, historiador –la matemàtica de la història- i teòric de l’art romànic; Martí Vilanova, d’Estat Català; Jaume Miravitlles, conseller i periodista; Josep Puig Pujades, polític i escriptor; fins i tot Salvador Dalí, si el limitem als seus anys d’agitador adolescent. I més. Aquests, de republicans (espanyols), s’havien anat tornant federals (espanyols), és a dir, partidaris d’una certa autonomia administrativa, política; devien anar descobrint que l’Espanya republicana (?) no els tractaria gaire millor que l’Espanya borbònica. I no només bona part de la nòmina de republicans espanyols –és a dir, catalans– era empordanesa, sinó que la primera manifestació republicana ibèrica la van fer figuerencs, avançant des de la font del Soc (avui envaïda, barrada, inaccessible) fins a l’ajuntament, encapçalats per Tarrades i una bandera vermella, i cantant l’himne La campana, composta per l’esforçat alcalde. El Casino Menestral Figuerenc, amb les parets il·lustrades amb molt de grafisme maçònic, ha estat el perfecte baluard de la mesocràcia empordanesa, sí: una part més federal que l’altra.

On vull anar a parar? Doncs que Figueres bé es mereix un itinerari federal institucionalitzat. Servidor –i perdonin-, quan feia de professor i va ser l’any Dalí (2004) vaig elaborar el primer itinerari dalinià per seguir amb els batxillers; quan ja no era professor vaig editar un itinerari Fages de Climent de Figueres; els meus col·legues docents Joan M. Soldevilla i Francesca R. Uccella han tret uns itineraris García-Lorca i M. A. Anglada de la capital empordanesa. Semblaria, doncs, que ja triguem a disposar d’un itinerari federal. Alfons Romero i Enric Pujol, organitzadors de dues jornades federals en motiu de la no visita del Preparao, n’han posat les bases. Durant aquests dos dies Pujol i Romero, més Jack Gou (fotògraf), M. Seguranyes, A. J. A. Tudela, D. Mancebo, J. Guillamet, A. Teixidor, M. Bosch, J. M. Bernils, A. Testart, M. Pérez... han actuat en cantonades de places i carrers de Figueres per predicar aquest passat recent, característic, únic i molt ignorat. Servidor vaig tenir el gust i l’honor de poder evocar Joan M. Bofill, catedràtic de l’institut Muntaner, secretari del ministre Matas i potser el primer federal notori de la vila.