Les excavadores no s’aturen

Assetjat per la corrupció, Netanyahu no atura el virus, i encara menys la fal·lera de les excavadores obrint-se pas contra les precàries construccions palestines a la Cisjordània ocupada. La seqüència es repeteix inexorablement: els soldats arriben de nit, treuen pares, mares, avis i fills de les cases sense donar-los temps a agafar les pertinences i inicien l’operació d’enderrocament amb total impunitat, vulnerant les normes del dret humanitari, però això quina importància té si l’amic americà és totalment partidari de la política d’annexió de l’amic israelià i a la comunitat internacional ja no se l’espera a la conflictiva regió? (Fracàs dels acords d’Oslo de 1993). S’adopta un pretext de caire tècnic: els palestins edifiquen sense permís; no deixa de tenir la seva lògica ja que el 94% de les sol·licituds es deneguen, segons dades de l’ONU, que adverteix de l’augment espectacular del nombre de demolicions en els darrers anys. Més de 820.000 persones de les 2,4 milions que componen la població àrab de Cisjordània viuen tancades en campaments de refugiats i pateixen dificultats per accedir a serveis bàsics com alimentació i salut. I amb el paraigua de l’anomenat Pla de Pau per a la Prosperitat –regal de Trump– Israel ha anunciat l’annexió unilateral del 30% del territori, de manera que els pobles palestins envoltats de colons i desconnectats entre si es convertiran en una reserva a l’estil dels bantustan de la Sud-àfrica de l’apartheid. Setanta organitzacions de la societat civil demanen suport per aturar l’operació que està en marxa des de l’1 de juliol. No hi ha resposta.