Una noia

Els de Quaderns Crema acaben de regalar-nos una obra mestra –descoberta tan sols fa dos anys– de la literatura centre-europea del segle passat. Es tracta d’un dietari escrit per la Renia Spiegel, una polonesa adolescent, que al llarg d’una barreja de textos i poemes va aconseguir plasmar els sentiments alhora caòtics, intensos i força perspicaços d’una noia que entre els 16 i els 18 anys vivia la muntanya russa emocional d’un primer amor amb una energia i un optimisme envejables i que volia “arrabassar-li [a la vida] la part més bona i sadollar-se’n fins a perdre l’alè”. És cert que, previsiblement, hi ha repeticions i versos tòpics, però també observacions incisives i poemes ben originals. Sembla, doncs, que Proust tenia raó quan deia: “Més endavant es veuen les coses…en conformitat amb la resta de la societat, però l’adolescència és l’única època en què hem après alguna cosa.” La Renia, però, no va tenir temps d’aprofitar-se del seu aprenentatge adolescent. Quan tenia 18 anys, va ser arrencada de l’amagatall on vivia amb els pares de la seva parella i la van matar al carrer d’un tret al cap. Va ser el 30 de juliol de 1942, a la Polònia ocupada pels alemanys, i ella era jueva (no se sap en quina fossa van llençar el cos). El seu cas és una mostra més que la conclusió lògica de qualsevol variant del racisme és l’assassinat, també durant els últims anys, siguin les víctimes –sempre civils– afroamericans (Minneapolis, Saint Louis, 2020); jueus (Pittsburgh, 2018, Poway, 2019); africans (Madrid, 2018), palestins (territoris ocupats, 2018-20 passim) i un llarg i trist etcètera.