Estiu del 1990

Mirem trenta anys enrere, a l’estiu del 1990, quan els festivals d’estiu de la Costa Brava començaven tot just a convertir-se en el gran fenomen dels darrers anys. En aquella època, Porta Ferrada era encara un festival de música clàssica organitzat per Joventuts Musicals i Cap Roig era només el somni d’algun promotor amb molta imaginació. Les estrelles internacionals es repartien bàsicament entre els dos casinos, el de Peralada i el de Lloret de Mar. A l’Estiu Musical de Peralada, aquell estiu hi van actuar Ana Belén i Víctor Manuel, Dionne Warwick, Harry Belafonte, Shirley Bassey –molt abans que Propellerheads la redescobrissin amb History Repeating– i Miguel Bosé, un artista que després ha estat fidel i reincident al Festival Castell de Peralada. El 1990 també van actuar a les Gales Musicals de Lloret grans estrelles internacionals com ara Ray Charles, Celia Cruz i Tito Puente, i Donna Summer, juntament amb els ja esmentats Bosé i Ana Belén i Víctor Manuel, Martes y Trece i Paloma San Basilio. Els cartells no estaven gens malament, la veritat. Va ser també el mateix estiu en què Madonna va actuar a l’Estadi Olímpic de Barcelona, l’1 d’agost, davant 50.000 persones.

En els últims anys ens han acostumat molt bé a tenir cada estiu unes quantes estrelles internacionals voltant per la Costa Brava, a Cap Roig, Peralada i Porta Ferrada –Torroella és un altre món–, però també a Sons del Món, Ítaca i Cadaqués, altres noms que destaquen al mig d’una oferta inabastable. Ara, però, en aquest estrany estiu del 2020 les estrelles internacionals brillen, però bàsicament per la seva absència, per les restriccions de mobilitat derivades de la pandèmia. Ja hem parlat de l’excepció de Jethro Tull, que si Ian Anderson no s’ho repensa actuarà el 12 d’agost a la Porta Ferrada, com a únic artista estranger de la programació –el libanès Ara Malikian no compta: viu a Madrid– i gairebé de tot l’estiu a la Costa Brava. A Barcelona, Van Morrison va suspendre la mateixa setmana les dues actuacions que tenia previst fer a Pedralbes. Per precaució, van dir.

Aparentment, els grans beneficiats d’aquesta situació són els artistes catalans i espanyols, si més no uns quants que es van repetint als diferents programes. Alguns festivals aprofiten fins i tot per remarcar la seva aposta pel producte nacional. Curiós.