Malgrat tot, hi som i hi serem

Aquests dies hem tingut molt clar com afina la fiscalia, en recórrer contra el tercer grau dels presos polítics perquè, en clara connivència amb els tribunals, aquests posessin fi al règim de semillibertat de què gaudien des de feia pocs dies.

Hem constatat, una vegada més, que suportem uns tribunals i una fiscalia que entren en competència deslleial amb els tribunals competents catalans, perquè el que volen fer no és justícia, sinó venjança. Defensen per damunt de tot la unitat d’Espanya i no pas la legalitat i, per aquest motiu, els grans valedors de la sagrada Constitució fan i desfan les lleis interpretant-les segons els seus interessos. I, mentrestant, la fiscal general de l’Estat els fa el joc; aquella que afina tant; és a dir, aquella que, segons el presidente Sánchez, depèn del govern de l’Estat.

Si no fos perquè estan jugant amb els drets i les llibertats dels nostres presos polítics i, per extensió, de totes i tots nosaltres, seria per riure o plorar de fàstic, i per posar d’exemple als nostres fills i nets del que no és un estat de dret sòlid i fiable, i de com no s’ha de viure en democràcia ni gestionar la realitat social i política.

I les preguntes pertinents són, més que mai: fins quan resistirem tanta infàmia? Fins quan romandran impunes aquests jutges i fiscals? Fins quan ens hem de creure la voluntat de l’Estat, i més concretament de l’opció governant PSOE-Podemos, d’entendre’s amb Catalunya? Ha servit per a alguna cosa la taula de diàleg? Quins gestos, quines compensacions hem tingut?

La Covid-19 ha estat i és un episodi llarg i complex, una pandèmia que, a més del seu balanç desolador en vides humanes i en seqüeles de salut per a moltes persones, ens ha portat una crisi social i econòmica molt greu. D’altra banda, el govern central l’ha aprofitada per recentralitzar encara més, i sense coneixement de causa, les nostres competències: salut, justícia, interior han estat tocades. Què més centralitzaran ara? I, a sobre, enganyant! Fins i tot la delegada del govern de l’Estat i el Ministeri de Sanitat deien que ningú havia rebaixat les nostres competències...

I així ens trobem, amb un panorama preocupant, però també amb un nord clar i amb una voluntat de seguir lluitant. Ens calen, però, lideratges forts, valents i convençuts que ens menin, destres en el timó i la brúixola, a l’assoliment de la independència de Catalunya, com més aviat millor. I en això estem i per això hem de continuar treballant.