Tribuna
Cinc reflexions estivals
1. Aquest serà un agost especial. La sensació general és que no farem vacances. Les típiques aglomeracions a les carreteres que porten a les costes del sud i del nord de país no s’assemblaran gens a les d’altres estius. Per començar, perquè hi haurà menys turistes. La setmana passada, França, el Regne Unit, Noruega i els Països Baixos van atacar el cor del model productiu de Catalunya, que depèn econòmicament del turisme per sobreviure. Les xifres són alarmants: els punts turístics barcelonins més emblemàtics que en circumstàncies normals acullen més de tres mil visitants diaris, avui no sobrepassen els dos-cents. Això pot portar a la ruïna empreses de tota mena, i no tan sols les hoteleres. Cal pensar com recuperar el flux de turistes.
2. Cal evitar, doncs, que el sistema productiu s’enfonsi. Però cal fer-ho sense caure en la falsa dicotomia que oposa l’economia a la salut. En l’entrevista televisada a Carles Puigdemont, l’expresident va deixar anar una afirmació molt sensata: “Una economia que no salva gent, no m’interessa.” Inclús l’empresari més toix hauria de compartir-ho. Sense preservar la salut de la gent, la capacitat productiva d’un país disminueix, el consum baixa i la despesa sanitària puja. La prioritat ara és saber combinar economia i seguretat. Que en la primera onada de la pandèmia es produís la saturació dels serveis d’urgències dels hospitals es pot arribar a entendre. Va ser horrible, però es va superar. La segona onada no pot enganxar ningú amb els pixats al ventre. Cal prevenir i prendre les mesures que evitin repetir errors. La gent ha de ser responsable, no cal dir-ho, però els governs també.
3. És per això que l’administració ha de ser molt curosa sobre què diu i com ho diu. Abans, però, cal que sàpiga cap on vol anar. El govern de coalició de comuns i socialistes a l’Ajuntament de Barcelona encara és l’hora que digui què està fent perquè la ciutat no s’enfonsi, més enllà de tallar carrers, pintar la calçada de colorets i fer un munt de carrils bici. Barcelona és avui una ciutat fantasma que està perdent pistonada per manca de model. Si Barcelona falla, cau Catalunya per l’efecte dominó que té la crisi turística barcelonina. Ni Colau ni Collboni han aprofitat la pandèmia per oferir una alternativa. Que lluny que estem de fer de Barcelona la capital d’una nació pròspera i moderna. Hem tornat al blanc i negre.
4. El Govern de la Generalitat no ho fa molt millor. La compareixença del president Torra acompanyat del nou secretari de Salut Pública, el doctor Josep Maria Argimon, però sense la consellera del ram, va ser molt significativa. El president, a més, es va equivocar en el to i en el sentit del missatge que volia donar. Va generar més incertesa que no pas seguretat, que és el que reclama la població, sense oferir solucions reals per pal·liar la manca de rastrejadors, de tests i de reforços del personal sanitari. Que el govern apel·li a la responsabilitat de la població per garantir la seguretat, en comptes d’establir mecanismes legals i punitius que evitin que surti gratis saltar-se-les, és una manifestació més de la incapacitat governamental d’exercir un lideratge polític tranquil·litzador. Cal explicar a la gent els límits que imposa l’autonomia.
5. Un bon metge em diu que hi ha laboratoris que ja estan produint dosis de la vacuna contra la Covid-19 per poder-les distribuir tan bon punt s’acabin amb èxit els assajos clínics. Altres metges ho neguen. S’atribueix a Albert Einstein la idea que una persona intel·ligent resol un problema i que el savi l’evita. Em conformo que els governants previnguin els problemes i sàpiguen regular la solució. Tal vegada la indústria farmacèutica voldrà distribuir la vacuna encara que no sigui del tot eficaç amb justificacions de tota mena. Seria un crim permetre-ho. L’engany seria monumental. El que aquesta pandèmia ha posat de manifest és que les polítiques públiques s’han de basar en la previsió, per anticipar-se al temps del desastre, però, també, en la claredat. La vacuna és l’única solució real; entretant, mentre no s’obtingui la vacuna, els governs han d’esmerçar esforços per evitar el col·lapse econòmic i humà.