‘The Seven Year Itch’

Seguim, doncs, amb la sèrie de pel·lícules que passen a l’estiu, associant-s’hi (en alguns casos també a les vacances) clarament i a vegades de manera determinant. N’hi ha en què es fa sentir que hi fa molta calor, com ara en aquell cèlebre moment de The Seven Year Itch (film de Billy Wilder de l’any 1955 coneguda a l’Estat espanyol amb el títol de La tentación vive arriba) en què, per refrescar-se, Marilyn Monroe es planta sobre una reixa de ventilació del metro de Nova York i li voleia la faldilla del seu vestit blanc. El mateix personatge, al qual no se li concedeix un nom i que apareix als crèdits com The Girl, també posa la roba interior a la nevera i aprofita l’aire condicionat d’un veí, que la converteix en l’objecte del seu desig mentre l’esposa i el fill han marxat de vacances a la costa de Maine durant l’agost. És així que de Richard Sherman (nom del personatge que, interpretat per Tommy Ewell, treballa en una editorial de Nova York) podria dir-se que “està de Rodríguez”, tot i que no sé si ara, afortunadament, s’usa gaire tal expressió associada a un home que, mentre la família estiueja, es queda a treballar, però amb un sentiment d’alliberament. Per no catalanitzar simplement el títol en castellà d’aquesta comèdia dirigida per Billy Wilde, utilitzo l’original, The Seven Year Itch, que podria traduir-se com “La coïssor dels set anys”, cosa que entre nosaltres no significa gaire res, i si ho fa és per la mateixa pel·lícula, però que als EUA és una expressió popular que es refereix al supòsit que, un cop passats set anys de matrimoni o posem-hi que d’una convivència equivalent, la temptació de l’aventura sexual es fa irresistible i es realitza sovint. Aquesta suposició més o menys avalada per una teoria psicològica, tal com es fa present al film, és atribuïda als homes, de manera que la cosa podria tendir a l’acudit masclista sobre un mascle alliberat temporalment de l’avorriment matrimonial. Tanmateix, amb sornegueria, Wilder posa en evidència, i quasi en ridícul, les fantasies masculines. I allà hi és Marilyn per no fer que una ingènua sigui cap ximple. Per cert, si avui parlo d’aquesta pel·lícula és perquè just es compleixen 58 anys de la mort d’aquesta meravellosa actriu. Continuarà: demà L’estiu amb Monika, Ingmar Bergman, 1952.