A la tres
No s’exilia, fuig
D’això que ha fet el rei emèrit no se’n diu exiliar-se, com avui explicaran molts diaris. Ni es trasllada a viure a fora, com diran d’altres. No. D’això que ha fet se’n diu fugir cames ajudeu-me, amb la cua entre cames. No és cap acte de dignitat, com ho van ser en els casos dels polítics catalans que se’n van anar per poder defensar-se millor, per demòcrates i per poder continuar posant l’Estat contra les cordes. “Mi legado, y mi propia dignidad como persona, así me lo exigen”, es justifica Joan Carles I davant del seu fill tot anunciant-li (caram quina sorpresa!) que se’n va, que fuig, que toca el dos. És just el contrari. Si en tingués, de dignitat, no fugiria. Es presentaria davant la justícia i explicaria, amb pèls i senyals, tot el que ha fet durant anys, i ens revelaria i posaria al descobert totes les complicitats que ha tingut. “Con el mismo afán de servicio a España que inspiró mi reinado...”, diu el monarca que fuig, en la carta que ha enviat al fill. Vergonya. De “servicio a España”, “y a mi mismo”, hi afegiria jo després d’anar sabent, dia rere dia, tot el que ha estat fent. No s’exilia. Fuig, se’n va, toca el dos, perquè s’ha convertit en un personatge incòmode fins i tot per als juancarlistas (se’n recorden, de tot aquells que es deien juancarlistas i no monàrquics?). Se’n va no sabem on, fuig, s’amaga, perquè té por d’acabar esquitxat judicialment (més esquitxat, encara). En un país normal, no hauríem de descartar que un dia el veiem tornar extradit i emmanillat. O és que deixaran de perseguir-lo, ara, tots aquests jutges a qui tant agrada això de demanar extradicions? El rei se’n va, fuig cames ajudeu-me, toca el dos, s’escapa (Marca España), quan en realitat el que passa és que l’han fet fora i intenta salvar una cosa a hores d’ara tan insalvable com és la monarquia. El rei de lo siento mucho, me he equivocado y no volverá a ocurrir (patètic) resulta que era un reincident, un fresc i un cínic que ara, investigat en dos països diferents, fuig sense donar explicacions. No hi ha cordó sanitari que valgui, Felipe. No hi ha foto (quanta raó que tenies, president Torra, de no anar-hi divendres) que el remunti, aquest descrèdit absolut. El rei fuig perquè la monarquia es quedi. Temps al temps. A hores d’ara em penso que fins i tot Felipe ho sap, que no se’n sortirà.