Ni piu, Felipe?

Em pregunto on és el rei, aquests dies. Em refereixo al rei Felip VI (Felipe, de fet), no pas a l’emèrit, que aquest ja sabem que se n’ha anat ves a saber on i ara tothom també es pregunta on és. Uns diuen que és a la República Dominicana (ja té nassos, que se’n vagi a una república, no?) i d’altres, que és a Estoril, a Portugal, on té records d’infància. Tant m’és. Ha fugit. Pedro Sánchez diu que no ho sap, on és, i la vicepresidenta Calvo diu que es va assabentar de tot plegat per la premsa (ens tracten d’imbècils, a vegades?). ERC, JxCat, la CUP, EH Bildu i BNG (Espanya sempre ajuda que les nacionalitats s’ajuntin) ja han demanat conjuntament la compareixença de Sánchez i Calvo al Congrés perquè donin explicacions. Em sembla molt bé. Però el que jo em pregunto, que és el que els deia al principi, és si no és el rei Felipe, qui també n’ha de donar. Primer, perquè si resulta que, com diuen (diuen, diuen, diuen), tot això ho va dissenyar la mateixa casa reial i el pare ha marxat (fugit, perdó) a petició expressa del fill, no hauria de sortir ell a explicar-ho? I, segon, és clar, si davant d’una crisi tan gran com va interpretar Felipe que era l’1-O ens va obsequiar amb un missatge institucional, ara, davant d’aquest terratrèmol, no hauria de fer també una compareixença per explicar-se? No hauria de donar la cara? O és que ell no considera que aquesta sigui cap crisi institucional? No llegeix la premsa estrangera? Confia que, com que la desaparició reial la van programar amb nocturnitat (i suposo que amb diners públics) i a principi d’agost, ens n’anirem de vacances i ens n’oblidarem? La crisi, que ha tensat fins al límit el govern de coalició espanyol (o és que fan teatre, els de Podem?), de moment ha servit perquè tots plegats ens adonéssim que a Espanya en realitat no n’hi ha cap, de partit republicà. De partit republicà de veritat, vull dir. Però alguna explicació del rei, l’hauríem de sentir, no? De moment, avui (el dia que espero que tinguem bones notícies de la justícia belga), del rei se’n parlarà al Parlament, en aquest Parlament díscol que –ai las!– ha decidit que s’hi pot parlar de tot. Valdrà la pena seguir-ho.