L’emèrit. “No passa res...”

Fa uns deu anys i gràcies a pertànyer a un grup de gironins que treballem a Barcelona, vaig dinar amb el llavors príncep Felip i l’actual reina Letícia. El grup encara existeix. El dinar a Casa Varela de Barcelona va ser amable i fluid enmig d’acadèmics, periodistes, empresaris i expolítics. Ningú dels presents va donar la sensació de mossegar-se la llengua, fet que va provocar que es parlés de la independència, de l’ús del català, de política, del seu pare i fins i tot del futur de la monarquia o de la república. Un cop va prescriure la confidencialitat de la trobada, en Rafel Nadal en un dels seus primers llibres –Els mandarins– va explicar detalls interessants de la trobada que avui són plenament vigents.

En el dinar esmentat el rei Felip va tenir poca visió de futur quan en perspectiva va afirmar que el seu avi i el seu besavi –Alfons XIII i Joan de Borbó– ho van passar molt malament perquè van haver de fugir i exiliar-se. El seu pare –Joan Carles I–, segons Felip VI, també ho va passar malament amb les seqüències de la successió de Franco i posteriorment al voltant dels fets del cop d’estat del 23-F. Per al seu regnat, llavors Felip VI augurava un període tranquil, serè, allunyat de problemes, i un regnat de consolidació de la monarquia com a relacions públiques d’Espanya arreu del món.

Felipe VI anava errat. Tradicionalment la monarquia ha estat hàbil per dissimular els problemes. Per exemple a la França de Lluís XV calaven foc als seus castells i els seus súbdits asseguraven a la baronessa que tot anava bé i que no passava res, mentre el fum no els deixava respirar. Un estil semblant s’ha instal·lat a Espanya en els darrers dies. Fa vuit dies que no sabem on és l’emèrit, que presumptament ha comès irregularitats i els seus súbdits van dient que no passa res..., que estiguem tranquils.