Quarantenes econòmiques

Una cosa que ens ha ensenyat aquesta crisi del coronavirus és que és complicat comparar les dades per municipis, per comunitats autònomes i, sobretot, per països. És cert que hi ha unes dades que haurien de ser universals, com la que marca el risc de rebrot o la velocitat de propagació del virus i altres, com la del nombre d’infectats i fins i tot de morts, que tenen a veure amb la manera amb què els països tracten –o maquillen– les dades. Ara, sí que hi ha unes realitats incontestables. Una d’elles és que a la crisi sanitària la segueix una crisi econòmica, i social, de primer ordre i que aquesta, amb major o menor mesura, està afectant tot el món. I també ho és que els governs estan fent mans i mànigues per intentar contrarestar-la, encara que sigui, a vegades, posant en risc la salut.

I és en aquest sac, en l’econòmic, i no en cap altre, que cal posar les restriccions que determinats països estan dictant sobre altres. Les famoses quarantenes, vaja. O les recomanacions de no viatjar a algun altre país. Els països estan tan tocats econòmicament que cerquen la fórmula que tenen més a l’abast, generar por amb una epidèmia, per evitar el turisme exterior i propiciar l’interior. Si hi hagués un perill més immediat, es tancarien fronteres.

Un exemple és el Regne Unit, que ahir va entrar oficialment en recessió. És el país europeu amb més morts, en nombre absolut, per la Covid-19. Les autoritats estan debatent aquesta setmana si deixen de donar les xifres per l’estrès que estan provocant a la població. El seu govern va ser dels que van optar pel que s’anomena immunitat de grup, o de ramat, és a dir, deixar que la gent es contagiï per provocar que la societat sigui immune. El col·lapse hospitalari i un estudi de l’Imperial College de Londres que xifrava en 250.000 els morts per aquesta opció, els va fer variar d’opinió. La mascareta només és obligatòria al transport públic i, des de fa uns dies, als súpers. En joc hi havia els 18 milions de turistes del Regne Unit que visiten l’Estat espanyol cada estiu. La decisió: la quarantena. I no han estat els únics.