15 són 15
Reflexions estiuenques des d’”allà baix”
Aquestes vacances al poble he descobert una samarreta amb un mapa de Catalunya on apareixen marcades les quatre comarques de les Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta). Al costat del mapa s’hi pot llegir “Sóc d’allà baix!”, un missatge que em sembla senzillament contundent: ser “d’allà baix” vol dir identificar-se amb un determinat territori i tot allò que l’envolta (clima, història, societat, economia, tradicions, parlar, etc.), però vol dir també una manera de ser identificats des de fora.
Si desxifrem la frase de la samarreta, a la primera part hi apareix la paraula “sóc”. Ser no vol dir necessàriament estar, o sigui, viure “allà baix”. Molts en “som” però no hi “estem” habitualment, i malgrat això la frase també ens identifica. Altres hi “són” i hi “estan”, malgrat les desavantatges que comporta viure en una zona allunyada del centre de decisions, econòmicament menys dinàmica i amb menors possibilitats. Seguint amb el lema de la samarreta, “allà” és un lloc allunyat que no està al costat, o sigui, ser “d’allà” vol dir no ser “d’aquí”. Aquest distanciament no és una casualitat; a les Terres de l’Ebre es té plena consciència de l’allunyament en relació al centre cosmopolita i urbà de Barcelona.
Els que som de l’Ebre diem ’roig’ ’xalar’, ’granera’ i una llarguíssima llista més de paraules que sonen estranyes a bona part de catalanoparlants, que només senten el català ’estàndard’ del centre. Al nostre registre quotidià també hi ha la paraula ’festejar’, i que una periodista d’un conegut programa de TV3 ho posi en dubte no és més que un reflex del desconeixement del Sud de Catalunya per una part majoritària dels catalans. Aquest desconeixement de l’”allà baix” és tan important que augmenta la distància (la física i, sobretot, l’emocional) respecte del centre on es prenen les decisions.
L’’allà baix’ contribueix amb dos dels tres reactors nuclears operatius actualment a Catalunya (i el tercer està ubicat a no gaire distància) i, a més, s’hi concentra una part important dels parcs eòlics tarragonins (que aporten entorn al 60% de l’energia eòlica catalana), per nombrar només dues produccions estratègiques per a tot el país. Ara bé, la contribució des d’”allà baix” als centres de decisió és anecdòtica. Si les quotes de gènere en determinats àmbits de la vida socioeconòmica i institucional es veuen absolutament necessàries, per què no defensar també una representació equilibrada territorialment?. Sols així podrem fer que l’”allà” es refereixi a una distància únicament física i deixi de ser també una distància emocional.