Descobrir-nos

Remullat per l’aigua dolça de la Noguera Pallaresa, al Pallars Sobirà, o per la del Toll Blau dels Estrets, a la Terra Alta, m’he sentit com un xiquet amb sabates noves. Provant nous jocs. Una aigua fresca que renova els sentits enmig d’aquests onades de calor que han marcat els dies centrals de l’agost d’aquest 2020. El turisme de proximitat, aquest que moltes vegades deixem per un cap de setmana, és el que hem practicat o encara practiquem bona part dels catalans que hem tingut l’opció i possibilitat de fer-ne. Sí que n’hi ha molts d’altres que han seguit alimentant el cuc viatger, el d’anar més enllà, ja sigui arreu de l’estat o allà on la vigilància de la Covid ho ha permès. El desig de descoberta ens fa anar a destinacions més exòtiques, allunyades, selves tropicals, deserts, que ens obliguen a fer esforços per entendre’ns, per tastar nous gustos i plats. Del Machu Pichu, a Hanoi, de Moscou a Los Angeles. És clar que quan viatgem deixem enrere l’escenari diari, que associem a feina i maldecaps. Però aquest estiu 2020, el dels cribratges aquí i allà, el d’anar esquivant la pandèmia, ha fet que gorgs i avencs, tolls i olles, hagin marcat el ple, com també ha passat a mar en algunes cales. Aquesta impressió de descoberta que tenim quan anem pel món, l’hem recuperada pel nostre país. Amb mirada ampla i aparcant els tòpics. Pobles, ciutats i comarques, rius, i platges, muntanyes que deixàvem per un altre dia, i que hem trepitjat aquest agost. I que ens han fet notar un parell de coses: el gran atractiu, divers, que té Catalunya, i la feinada que encara hi ha per polir deficiències de servei, i ampliar el potencial. I de retruc la pròpia ignorància, que només podem combatre recorrent-lo, i coneixent-lo una mica millor cada dia.