No a la prolongació parcial del tramvia

Recentment l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat la prolongació del tramvia del Besós fins a la intersecció de l’avinguda Diagonal amb Verdaguer. Seran només tres parades noves amb un cost de 44 milions d’euros i una durada de les obres de vora dos anys. A més, en aquest nou tram els tramvies circularan sense catenària amb “alimentació per terra” (tecnologia que funciona a Bordeus però que està clarament sobrepassada per tecnologies més modernes)

Penso que qui escriu aquest article està qualificat per fer-lo, perquè vaig ser el primer a proposar un tramvia per la Diagonal des de Zona Universitària fins a la mar, (quan ni tan sols existia aquesta via en el tram del Poble Nou) en els anys vuitanta des de Transports Metropolitans de Barcelona i a més vaig ser durant tres anys director de Transports i Circulació a l’Ajuntament de Barcelona.

Crec que la decisió d’efectuar només un tram de la connexió dels tramvies per la Diagonal és una decisió errònia i obeeix més a interessos partidistes i a una tàctica incrementalista que a una veritable estratègia de mobilitat. D’una banda, l’ATM, controlada per la Generalitat (conselleria de Territori), necessita projectes per sortir a la foto, especialment quan el seu conseller postula la candidatura a la presidència de la Generalitat. Per la seva part, l’Ajuntament de Barcelona (sector dels comuns) continua la seva campanya contra el cotxe, sense tenir un model alternatiu clar. El disseny (secció) proposat per a la nova Diagonal comporta eliminar-la com a via bàsica en la circulació de Barcelona i obligar els vehicles que actualment l’utilitzen a circular per l’Eixample (no obstant això, també es planteja reduir més carrils al carrer Aragó, artèria que podria servir com a via alternativa).

D’altra banda, el tema de la gestió futura del servei, que plantejava ERC, no s’aborda en aquest projecte. Clarament en els moments econòmics actuals no té sentit rescatar concessions, però curiosament l’assessor per part de l’Ajuntament de Barcelona en aquest tema i el president de la concessionària són dos exconsellers de la Generalitat i tots dos estan investigats pel finançament de l’antiga CiU.

En definitiva, opino que la decisió final sobre la connexió dels tramvies a la Diagonal ha de:

- Tenir un únic disseny per a tota la Diagonal central, amb una participació menor que l’actual pel cotxe, però sense les restriccions del model proposat.

- No actuar de forma incrementalista, per trams. Les incomoditats de les obres i els poderosos enemics del tramvia poden posar en qüestió la segona fase del projecte (entre Verdaguer i la plaça de Francesc Macià), que és el més important per a la mobilitat urbana.

- S’ha de deixar clar quin és el model futur de gestió i qui paga les obres. La meva proposta és que les obres d’infraestructura les paguin les administracions i els nous tramvies, el concessionari. Encara que l’increment de passatge que comportarà la connexió permet de negociar una forma de pagament més favorable que l’actual. No obstant això, fins als primers anys de la dècada vinent (quan finalitzen les concessions i les obres poden durar tres anys) no es rescatarien les concessions, deixant clar que a partir d’aquest moment passen a formar part de la xarxa pública de transport de Barcelona.