La badia dels Mateu

Avui, només s’hi pot accedir en cotxe per la carretera de Portbou o per mar, perquè fa més de quinze anys va perdre la parada de tren, que havia estat un dels baixadors més idíl·lics que he vist i utilitzat mai. Si va en tren cap a Portbou, després de l’estació de Llançà i a la sortida d’un llarg túnel encara podrà veure el cartell que anuncia la platja de Garbet. Una parada de tren instaurada el 1934 que la gent del país feia servir a l’estiu per la proximitat del baixador a aquesta tranquil·la platja, de pedres rodones i aigües cristal·lines.

Un racó de món, pràcticament verge, on no hi ha arribat la fal·lera especulativa de la costa, diuen que gràcies a la família Mateu. La propietat, en aquesta petita badia, la va comprar la família, anys després que la nissaga d’un dels fundadors de la Hispano Suiza adquirís el conjunt del castell de Peralada. Miquel Mateu o “en Mateu del ferro”, com se’l coneixia, que va viure els darrers mesos de la seva vida en la finca, va ser alcalde de Barcelona, ambaixador a París, president de la Caixa de Pensions, La Caixa, president de la patronal catalana Foment del Treball Nacional i conseller nacional de Falange Espanyola. Va tenir molta cura d’aquest paratge costaner, amb una finca sobre la cala del Port d’en Joan, on gaudia de platja privada. A l’altra banda de la badia de Garbet, hi ha cap Ras, on actualment s’hi esta construint una nova urbanització, just a la punta es conserva una garita de vigilància de la Guàrdia Civil, que en alguna època va servir per controlar la propietat dels Mateu. La platja de Garbet durant alguns anys va tenir càmping i el 1948 una barraca de platja que un pescador, Álvaro el Bravo, amb el temps convertiria en un prestigiós restaurant, tancat tot just fa dos anys. Actualment, hi ha una guingueta de temporada i un aparcament de pagament que gestiona l’Ajuntament de Colera. L’indret manté encara part del seu encant, envoltat de vinyes verdes vora el mar, que produeixen un dels millors vins del país, Vinya Garbet. Les vinyes son propietat del Grup Perelada, de la família Suquè Mateu, hereus de Miquel Mateu, que es plantegen explotar la finca familiar de Garbet per convertir-la en una mena de complex hoteler de luxe. Veurem quina incidència té en la zona i si això no comporta urbanitzar aquest petit paradís del nord de la costa Brava, gairebé a tocar la costa Vermella, que avui encara es manté verge.