Circusland a Besalú

A l’edat mitjana va ser abadia reial habitada per benedictins. En queda el magnífic temple; el claustre (avui pàrquing!) i el monestir van ser derruïts, i fa poc més de dos segles l’orde edificà un nou cenobi que els va ser pres amb les desamortitzacions de 1835. Quan el senyor Esteve Corominas el comprà per posar-hi una fàbrica tèxtil va convertir-se en l’hipocorístic Can Coro. També –i no sé si ho diré en ordre cronològic- la baluerna ha estat caserna de la Guàrdia Civil; repartida en habitatges, hi han viscut famílies; hi han fet vida una escola, una casa de colònies i algunes associacions culturals; i els darrers anys va obrir-hi i tancar-hi portes el reeixit museu de miniatures Micromundi (algunes s’havien de mirar amb lupa).

Adquirit recentment per Circus Arts Foundation, entitat presidida pel Dr. Genís Matabosch, l’edifici està essent transformat –hi hem vist un eixam de paletes, lampistes i pintors- en Palau del Circ, la seu de Circusland. Cal condicionar convenientment els centenars de metres quadrats repartits en les tres plantes del que havia estat la casa de l’abat i les naus on dormien els frares, les que posteriorment van produir els Calcetines Pullman. Circus Arts Foundation s’ha fet conèixer a Figueres i a Girona: cada any 60.000 espectadors han pogut asseure’s a les grades del Circ Elefant d’Or, del Gran Circ de Nadal de Girona i del Circus World Market. I també han pogut visitar-hi, abans o després dels espectacles, una petita mostra del que allotjaran les instal·lacions de Besalú quan, acabades les obres, obrin al públic per presumir de millor Museu del Circ d’Europa. Recopilació, conservació, investigació, difusió i exhibició –la carpa s’instal·larà a l’horta estada del convent– del llegat cultural que sobre el circ s’ha produït en el món des dels seus orígens: és l’objectiu explícit que, ara sí i a Besalú, serà un fet després dels intents per instal·lar-se a Figueres o a Girona. El promotor Matabosch bé pot felicitar-se per algunes raons. La vila del trobador Ramon Vidal i de l’avi Siset és talment lluny –és a dir talment a prop– de Moscou o de Nova York, seus d’importants fundacions circenses, que l’Empordà o el Gironès; a la vila comtal Circusland no haurà de competir amb el Dalí, la catedral o el barri jueu; i, com que la propietat de l’edifici i la direcció del Museu seran privades –de Circus Arts Foundation–, no estaran condicionats, ni pel vaivé polític, ni pels responsables de cultura, que, a vegades –a vegades!– semblen uns veritables oxímorons.