L’any judicial

Les estructures de l’Estat espanyol mostren signes de debilitat, quan la sessió solemne de l’any judicial la presideix un president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, que té el seu mandat caducat des de fa gairebé tres anys i els partits polítics no són capaços de posar-se d’acord per la renovació. Una judicatura que encara recorda el daltabaix de l’any passat amb el nomenament de la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado. Crítiques perquè provenia del Ministeri de Justícia. El daltabaix continua, i alguns jutges i fiscals intenten fer el llit a la fiscal quan ensenya en format judicial la seva procedència del partit del poder.

És inoportuna la debilitat judicial en un any que no és rutinari. Ahir el rei va dir que l’apertura de l’any judicial era un acte que formava part de la rutina de cada any. És un any en què s’estan produint allaus de demandes i querelles a conseqüència de la pandèmia. S’esperen destacats judicis que afecten l’emèrit Joan Carles I, d’altra banda judicis que esquitxen Podem i, de retruc, poden afectar la governabilitat espanyola. Un any en què s’espera la imminent compareixença d’una de les protagonistes de l’afer estel·lar de la temporada judicial: Corinna Larsen. Una declaració mediàtica que fa tremolar i aixeca grans expectatives a l’hora de saber amb pèls i senyals detalls de la monarquia espanyola.

Debilitat del poder judicial que davant de la immensa confusió que vivim hauria d’estar força més ordenat, com sí que ho està en altres països com ara Holanda, on a hores d’ara els tribunals ja han jutjat les irregularitats de les residències de gent gran. Aquí s’estan tramitant.

Caldrà veure la setmana vinent quan el president Torra sigui jutjat al Suprem per desobediència. Amb el veredicte veurem si es tracta d’una debilitat judicial o de mandats polítics...