Els límits del periodista

Des de fa temps observo esparverat l’ofensiva unionista, cruel i despietada, en contra del món independentista, en tots els fronts: el judicial, el policial, el repressiu..., amb l’objectiu de criminalitzar i convertir pràcticament en delinqüents tots aquells que tenen idees afins al moviment polític sobiranista, que és pràcticament el 50% dels ciutadans de Catalunya. Uns atacs que també tenen la seva vessant mediàtica amb epicentre a Madrid, que massa sovint aplica el periodisme de guerra en contra de l’enemic, que fa saltar pels aires qualsevol criteri deontològic per justificar (encoratjar i incitar) el clavegueram de l’Estat i tots els abusos dels poders institucionals, públics i privats, en contra dels interessos dels catalans. És el front mediàtic, el del “a por ellos”, que ha contaminat pràcticament tots els mitjans de comunicació, fins i tot aquells que s’editen a Catalunya. I alguns periodistes catalans, que sobrepassen tots els límits per desqualificar l’independentisme. Com és el cas del columnista de La Vanguardia i col·laborador de TV3 Joaquín Luna, que va publicar un article contra el president Carles Puigdemont, en el qual l’articulista utilitza el dramàtic accident aeri en què van morir 149 persones, molts d’ells gironins. Escriu Luna: “La manera triada (de suïcidar-se) per l’independentisme de Puigdemont –majoritari a les urnes– s’assembla a la del pilot de Germanwings: els meus deliris són –els agradi o no– els del passatge. I aquí el passatge som els ciutadans de Catalunya.” Un exemple absolutament macabre, tenint en compte que molts familiars encara ploren les víctimes, algunes de les quals eren amics i coneguts de Carles Puigdemont, que a més va viure el drama com a alcalde de Girona, i tot just fa pocs mesos es dictava la sentència del cas, que condemnava la companyia filial de Lutfhansa a indemnitzar les víctimes.

És evident que el periodisme i les maneres d’alguns professionals passen per hores baixes, cosa que no és exclusiva de cap tendència política. Només cal repassar l’enfrontament que va protagonitzar Pilar Rahola amb l’exconsellera de Cultura Mariàngela Vilallonga, en el programa FAQS, de TV3, per adonar-se que si l’exconsellera gironina formés part de la crosta endogàmica mediaticopolítica barcelonina, se l’hauria tractat amb molt més respecte i dignitat.