Aules incertes, mestres segurs

Han passat sis mesos des que es van tancar els centres escolars amb motiu de la pandèmia, i les coses, després de tot aquest temps, sembla que hagin canviat poc. Han estat múltiples les facècies que han suportat els alumnes per tal de mantenir una certa activitat escolar des de casa. De la mateixa manera, els mestres i els docents en general s’han hagut de reinventar per mantenir el contacte amb els alumnes, cloure el curs i avaluar-los. I, al cap de poques setmanes, ja teniu el nou curs en dansa. Des d’aquí us envio tot el meu reconeixement en la dura tasca que tot just avui comença.

Serà un retrobament emocionant, entre vosaltres i els alumnes, però sobretot entre els amics i companys. A tots ens fa la impressió que aquest inici hauria de ser més clar i sense improvisacions com si no existís la incertesa. Es creu que en aquests darrers sis mesos es podria haver treballat, amb sindicats, docents i famílies, un protocol amb tots els escenaris possibles. No sembla que hagi estat així. Són percepcions. Raó tenen aquells que argumenten que és difícil gestionar tot allò que no es coneix, i més quan el que es vol saber canvia constantment. Per això us felicito, mestres, pel coratge que teniu en aquestes condicions i per la feina que se us presenta. Mireu endavant i abordeu les dificultats recordant d’on veniu, analitzeu el present i penseu com podeu afrontar el futur.

Heu escoltat missatges poc realistes i antinaturals sobre el fet d’ensenyar i aprendre, contradictoris i imprecisos en el format. No us ajuden certes imatges de companys mesurant les distàncies al mil·límetre entre taules, com si el coneixement s’adquirís desconnectat, aïllat del company o del grup del qual es forma part. Convindreu que s’ha de fer compatible la seguretat sanitària amb la metodologia d’aprenentatge que optimitza el coneixement i el fa significatiu, perquè els nens i nenes aprenen a través d’aquelles relacions socials que faciliten el coneixement compartit. Com donareu sentit als grups cooperatius amb companys d’edats, capacitats i procedències diferents? On quedarà l’obligada flexibilitat d’uns recursos que han d’ajustar-se als ritmes, interessos i capacitats d’aprenentatge? I la pregunta clau: com es farà tot això possible amb les mesures de seguretat sanitàries? La possible resposta és amb creativitat, anticipant-se als fets segons el pla de contingència de cada escola.

La pandèmia ha fet surar les vergonyes d’un sistema educatiu transferit des de fa algunes dècades. La digitalització de l’educació que s’havia impulsat ha quedat vergonyosament arraconada i desactivada. Què en queda, dels llibres digitals? Una situació com aquesta ha posat en relleu la migradesa de recursos i la incoherència d’un sistema que opta pels grups bombolla, aïllats i estancs, sense alternatives, que obstaculitza el treball per projectes, de manera cooperativa i respectant ritmes i nivells d’aprenentatge. No podeu oblidar l’increment de la bretxa social en l’ús dels sistemes digitals facilitadors del treball autònom a casa. Heu patit fins al darrer dia un malestar innecessari. Voldríeu més recursos, i segur que els necessiteu, perquè l’escola estàndard, aquella que es defineix segons l’entorn, no existeix, com tampoc existeix l’alumne estàndard, ni els recursos empaquetats ni el prototip de plantilla segons grups, ràtios i diversitat. Per això, us encoratjo a fer-hi front amb models de treball alternatius als habituals, creant aules intel·ligents (smart classroom) que fomentin la innovació i l’autonomia de l’alumne. La tradició s’ha acabat. S’imposa la imaginació i el canvi de rol docent. La formació permanent, general i institucional, és la clau d’aquest nou horitzó. Va de drets, d’oportunitats i de qualitat d’una educació que està al servei dels ciutadans.