Doncs sí, una més

Sí, aquesta també és una Diada estranya. Ara tot ho és, d’estrany. Mig confinats, sense grans concentracions, amb poques samarretes pel carrer, tant o més preocupats per l’inici de curs escolar que del polític, amb un clima preelectoral que ho enrareix tot, i convidats a celebrar l’11 de Setembre sobretot de forma virtual. De milions de persones al carrer a les cinquanta mil d’avui. Sort que ens queden els balcons. Si vàrem sortir-hi a aplaudir els sanitaris, si vàrem sortir-hi a xiular la monarquia, bé que avui haurem de sortir a commemorar la Diada, per estranya que sigui, no? Estranya per la pandèmia, i estranya, és clar, perquè la unitat també sembla haver-se confinat, aquests dies. No m’estranya que ara ja hi hagi qui ho aprofiti (i si no, escoltin determinades tertúlies i, sobretot, determinats tertulians) per intentar instal·lar-nos el virus del desànim, dient allò que tants anys de mobilitzacions no han servit de res, que ja n’hi ha prou d’actes folklòrics i que ara hem d’anar cap a coses més útils. I, sense dir-ho, ens venen a dir que ara les coses més útils no són res més que el retorn a l’autonomisme, al peix al cove, i a les pluges de milions que ens ofereixen periòdicament des de Madrid. És cert, que no som on volíem ser. Però també ho és (repassin-se, si no, les planes que avui dediquem a les mobilitzacions dels darrers anys) que hem fet coses espectaculars. I que les haurem de continuar fent. O no han servit totes aquestes Diades perquè el conflicte català se situés a tots els atles del món? Hi van ajudar, i molt, les imatges dels policies carregant aquell 1-O, però sobretot les de les Diades. Això és com un joc d’ordinador, on no pots passar a la pantalla següent sense haver superat l’anterior. El que ens passa, em sembla, és que ens fa molt respecte passar pantalla, perquè en la pantalla actual ja hem vist el pa que s’hi dona, i cap de nosaltres té ganes de perdre la partida. Però d’aquí a menystenir el paper que han tingut les Diades hi va un bon tros. I no seré jo qui ho faci. Probablement, ni vostè. I per això avui sortirem als balcons.