Fora de classe

L’èxit i, sobretot, el perllongament en el temps de la tornada a classe dependrà, paradoxalment, del distanciament que siguem capaços de mantenir tots fora de les escoles, els instituts i les universitats. Hi haurà contagis i aules tancades al llarg del curs, perquè entre alumnat, famílies, docents i personal, el món educatiu implica mig país –tres milions i escaig de catalans– d’alguna manera directa o en contacte. Salut fixa el risc de contagi dels menors en un cada 1.424 i, si tenim en compte que el sistema acull prop d’un milió sis-cents mil alumnes, més d’un miler haurien de contagiar-se amb l’actual índex de transmissió comunitària.

El desgavell organitzatiu educatiu ha estat evident, fet que ha contribuït a estressar els docents, que ja prou nervis passen amb el retorn a classe. Però la desorientació de les autoritats educatives catalanes i estatals no exonera a la major part de mestres i professors de posar-hi el coll, fer el cor fort i afrontar la represa després de sis mesos d’aules tancades. Els correspon ara a ells assumir la més gran pressió social, com fa mig any la van suportar els metges i infermeres, o els treballadors de missatgeria o de subministraments bàsics. Tothom ha hagut d’adaptar-se. La responsabilitat social vira ara cap al sector docent, més que el sanitari, sense oblidar que la pandèmia segueix i seguirà.

Les queixes de mestres i professors per manca de recursos o suport per atendre correctament l’alumnat estan justificades, però el sector hauria de ser conscient que altres àmbits van entomar la pandèmia sense xarxa ni mitjans l’abril passat i, en canvi, el seu sector ha tingut mig any per preparar-se o conscienciar-se. Amb capacitat d’adaptació hauran d’assumir que famílies i societat estem uns mesos més pendents de protocols i distància que de pedagogia. Però, com han coincidit delegats, consellers o ministres d’Educació de tot Europa, no podem tornar a cometre l’error generalitzat d’iniciar l’aïllament i el confinament per l’educació.