Catalunya: “«¡A por ellos!»”

Trobo a faltar un treball amb base històrica sobre l’actitud dels espanyols amb relació a Catalunya i als catalans. L’expressió del títol ho diu tot i és la base popular, la que pensa això. Aquesta actitud és contrària a la que els catalans tenim amb ells. A Catalunya no he vist mai actituds negatives amb relació a castellans, andalusos, gallecs, aragonesos, etc., etc. Per altra part, ens agrada conèixer el seu país i no dubtem a anar-hi i conèixer la seva cultura.

L’actitud negativa contra Catalunya té molts anys. Si bé Miguel de Cervantes va dedicar dues línies a parlar bé de Barcelona a El Quijote, Francisco de Quevedo ens va dedicar una sèrie de poesies que ens deixaven com un drap brut.

En la meva vida professional com a banquer em vaig trobar amb un fet que pot explicar alguna cosa. Els banquers de Bilbao, Saragossa, Sevilla o la Corunya tenien tots ells un pis al barri de Salamanca de Madrid i quan hi anaven de visita s’hi estaven dos o tres dies, acompanyats de les seves esposes, que aprofitaven l’estada per fer compres a la Calle Serrano i als magatzems madrilenys. En canvi, els catalans –banquers o no– agafàvem l’avió de primera hora del matí i tornàvem el mateix dia quan havíem acabat la feina. Jo mateix, que vaig anar unes 50 vegades a Madrid, recordo haver-hi passat molt poques nits i sempre responien a reunions de dos dies que feien inútil la tornada a casa.

No sé si hi ha una punta d’enveja en tot això, però em sabria molt greu. Els no catalans s’adapten aviat a la manera de ser catalana i la majoria d’ells continuen parlant en castellà, sabent que l’altre li contestarà en la mateixa llengua. Fins a la segona o tercera generació no aprenen el català parlat, però des de la primera i una estada de cinc anys l’entenen perfectament, de manera que resulta fàcil mantenir una conversa en les dues llengües. Es veu sovint a les televisions catalanes.

Les empreses d’espanyols instal·lats a Catalunya són nombroses. Han aconseguit així crear petites, mitjanes i grans empreses, sense que el seu lloc d’origen els creï cap problema.

S’hauria de fer aquell estudi històric que demanava per aclarir definitivament les causes per les quals els agrada dir “¡A por ellos!” Tinc la impressió que no coneixen prou Catalunya i que no valoren el mal tracte i les agressions que rebem des del govern central. Jo m’havia trobat amb madrilenys que em demanaven quina llengua parlava a casa i quedaven sorpresos quan els deia, també amb sorpresa, que naturalment parlàvem en català. He conegut alguns espanyols residents a Catalunya que quan anaven a visitar la seva família que no s’havia mogut del seu lloc d’origen havien d’explicar moltes coses de Catalunya, com si haguessin anat a Bulgària o a Bielorússia.

Fa molts anys en un poblet preciós d’Andalusia vaig trobar el propietari d’un restaurant que m’explicava que ell havia après a treballar a Sants. Mentre m’ho deia, veia darrere seu una noia que fregava els vidres amb ganes i intensitat. És aquest esperit de treball el que hem exportat? Mai de la vida els direm en català “¡A por ellos!” i fins i tot em resulta difícil traduir l’expressió.