Proporció

La proporció i la mesura, l’equilibri, fa temps que han desaparegut de la norma. L’abús, el trepig, la desconsideració... no és que s’hagin estès, és que s’han instal·lat entre nosaltres. És allò de no saber ploure, és allò del poc o massa. Que li demanin al president de la Generalitat, Quim Torra, o als seus predecessors immediats, Carles Puigdemont, a l’exili per l’1-O, o Artur Mas, inhabilitat i multat pel 9-N. El cas que desballesta el moment polític voreja el dret a la llibertat d’expressió. Una qüestió que tenia solució administrativa acaba entrant en la via penal. No és el que els va passar ni a Pedro Sànchez ni a Isabel Celaá, multats, això sí, per fer entrevistes electorals des de La Moncloa, sent a més els organitzadors dels comicis. No els van inhabilitar, tot i la càrrega simbòlica que té utilitzar la seu del govern per fer campanya. Una de les raons possibles d’aquesta diferència de mirada, i la desproporció de la pena, diu Gonzalo Boye que és voler anar contra una minoria nacional. Ja veurem si això grinyola en la mirada europea. Aquesta minoria que s’espavila a viure en plenitud, com hem pogut constatar en l’edició de la Setmana del Llibre en Català, que ha resistit, com altres convocatòries, ara la de la setmana del llibre d’ocasió al passeig de Gràcia de Barcelona. Com fa anys i panys, l’alerta vermella que diu que la cultura està en perill en temps de pandèmia té un to més intens encara si parlem de la cultura catalana. La prestigiosa Carme Junyent ens recorda que el català depèn de cadascú de nosaltres, dels que el fem servir, i d’aquells que poden passar a parlar-lo. No és només la llengua, és la cultura, i totes les arts, l’economia, i la terra, és la consciència pròpia i la voluntat de ser. És la proporció, la mesura i l’equilibri perduts des de fa tant de temps.