Risc de rebrot

Mantenir una mateixa forma d’actuar és la millor garantia per repetir els mateixos pèssims resultats. Ho sap tothom però no sembla importar gaire qui es troba còmode en els comportaments de risc. Portar un president de la Generalitat davant d’un tribunal i inhabilitar-lo o alguna cosa pitjor continua sent un horrible costum que el nacionalisme espanyol sap que a curt, mitjà o llarg termini l’acaba contagiant de més autoritarisme i obligat a una quarantena de desprestigi polític i moral interior i exterior. Negar-se a protegir-se amb la mascareta d’una solució democràtica a la situació perillosa en què es troba des de fa anys, en què la meitat del cens d’una comunitat nacional es troba explícitament i convençudament fora del consens constitucional, no fa altra cosa que augmentar la malaltia i l’escletxa política entre Espanya i Catalunya, dintre de Catalunya, i també dintre d’Espanya mateix.

La carrega viral de l’autoritarisme a l’Estat espanyol és molt alta. Ho hem vist en la seva policia, els seus jutges, els seus mitjans de comunicació, el seu arc parlamentari, on les solucions dialogades són minoria i en canvi hi creix la radicalitat i l’unilateralisme de bandera, proclama i legió.

Vivint una situació de risc de rebrot. Rebrot del cop d’estat que significa que no es deixa als catalans ser governats per qui ells decideixin a les urnes, rebrot del ridícul i l’absurd a ulls internacionals que significa destituir un president per haver penjat una pancarta, rebrot de la frustració que significa el cinisme de muntar taules de suposat diàleg tan sols per poder aprovar pressupostos o resoldre estats d’alarma sanitària.