Balcons i pancartes

El cas de les pancartes i el president Torra em fa pensar en un polític i enginyer industrial empordanès que el 1976 va instal·lar una oficina política al marge dels partits, al centre de Figueres. Em refereixo a Víctor Ferreres i Pla (Fortià, 1938-2005), que el 14 de desembre del 1976, la vigília (en diuen jornada de reflexió) del referèndum sobre la llei per a la reforma política, va mantenir al balcó quatre senyeres amb les inscripcions d’“Amnistia”, “Llibertats”, “Estatut” i “Abstenció”. L’enrenou que allò va provocar a la ciutat només és comparable amb el que hi va haver amb la pancarta al balcó del Palau de la Generalitat. Les brigades municipals, acompanyades de policies, van intentar amb escales arribar als balcons per retirar les pancartes. Va ser una missió impossible. Víctor Ferreres va acabar tancat als calabossos de la comissaria de policia del carrer Pep Ventura de Figueres. Ferreres no va ser alliberat fins a la matinada del dia 16, després que el ministre de l’Interior, Rodolfo Martín Villa (actualment investigat pels crims del franquisme) anunciés l’avanç dels resultats del referèndum. Víctor Ferreres, en sortir de la comissaria, va fer unes declaracions que avui ens poden semblar premonitòries. Va afirmar: “Espero que els empresonaments d’ahir a Figueres no es converteixin en norma en la nova democràcia.” A Ferreres, prèviament li havien prohibit un acte a favor de l’abstenció al Museu de l’Empordà, després que l’alcalde, Pere Giró, anunciés que no cediria aquest equipament municipal per a actes polítics. Curiosament, en el mateix local municipal feia poc hi havia celebrat un acte Juan García Carrés, un personatge que anys després, el 1981, estaria implicat en el cop d’estat del 23-F, pel qual va ser condemnat a dos anys de presó com a autor d’un delicte de conspiració per a la rebel·lió militar. Víctor Ferreres no va passar per cap jutjat per les seves accions, tot i que en aquells moments regien les lleis franquistes. Avui, amb democràcia i per uns fets similars, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha estat sotmès al judici mediàtic espanyol, jutjat i condemnat pel TSJ i ara està pendent que el Tribunal Suprem ratifiqui la condemna. És a dir, que sigui inhabilitat del seu càrrec pel suposat delicte de no haver retirat una pancarta. En molts països aquesta mena d’actuacions judicials amb penes desorbitades, més enllà d’una sanció administrativa, es definirien com a persecució politicojudicial o estratègia per destituir del càrrec un polític elegit democràticament. Fa temps que s’utilitza la justícia per guanyar allò que no s’ha pogut aconseguir per la via democràtica.