Ja n’hi ha prou, d’aquest escàndol

Dona de 43 anys, sola, viu amb els seus nens a l’Hospitalet de Llobregat; la PAH atura in extremis el llançament previst pel 18 de juny. Família del Carmel amb dos fills menors, sense feina, el propietari no accepta incloure el pis en la Borsa d’Habitatge i el 17 de setembre una contundent càrrega policial la fa fora. A l’eixample, dues mares en situació d’extrema vulnerabilitat perden la llar el 22 de setembre a instàncies d’un poderós fons inversor. Home de 85 anys, càncer terminal, local de 50 metres quadrats a Lavapiés, els veïns de l’assemblea Bloques en Lucha s’organitzen perquè no l’expulsin el 23 de setembre. No pot ser; ve de lluny, però ja n’hi ha prou, d’aquest escàndol: 150 desnonaments diaris a l’Estat espanyol, el 22,5% dels quals a Catalunya. A la crisi de les subprime iniciada el 2008 que va deixar moltes persones al carrer s’hi afegeix ara el sotrac econòmic de la pandèmia i una onada de desallotjaments judicials, especialment intensa en els últims quinze dies, que s’imposa per damunt les positives –però insuficients– mesures de protecció i moratòries diverses. Les administracions s’han de comprometre en polítiques actives i cooperatives per garantir el dret a un habitatge digne per a tothom i segons les necessitats de cadascú. Molt més encara quan la precarietat s’enquista al costat del poder dels lobbies especulatius que fan pujar els preus i quan existeixen immobles buits en mans de la Sareb (banc dolent). “Com s’entén? Gent sense casa i cases sense gent!” El vell eslògan de la PAH manté, malauradament, la seva vigència.