Una reforma ‘ad hoc’

Reformar el Codi Penal per abaratir la pena en el delicte de sedició. Aquest sembla ser el preu que està disposat a pagar el president Sánchez, potser per aconseguir l’estabilitat en la legislatura, potser també per a l’aprovació dels seus pressupostos, i com a mesura complementària de la també anunciada d’indult. És difícil substituir l’indult per una amnistia, perquè entrar en aquesta terminologia significaria acceptar que l’Estat espanyol no és un estat de dret democràtic, i perquè si no ho fos faria tant o més improbable la seva consideració. Així doncs, ni jurídicament ni políticament, Espanya no es pot permetre acceptar un tal descrèdit en la seva imatge, menys encara quan, segons The Economist, l’any passat érem una de les úniques vint “democràcies plenes”, la número 19 sobre 165 països, amb una qualificació global de més de 8 sobre 10. Impossible l’amnistia malgrat esmentar-se a tota hora amb la cantarella de l’estat repressor. Potser hi haurà indult, i potser els que ara en reneguen l’acceptaran com a sortida personal a una situació surrealista generada en el xoc frontal entre un estat de dret i els que van creure (i potser encara hi són) que quan una llei no ens agrada, interessa o convé, la drecera pot arribar a algun lloc.

Però l’eventual indult és un símptoma que el problema existeix, fins i tot per als que creiem que parlar de conflicte polític és confondre, perquè no és conflicte polític aquell en què no hi ha parts, sinó l’enfrontament d’una part de la part amb una gran part del conjunt. Sí que hi ha un problema, i és problema espanyol el problema suscitat a Catalunya amb una polarització entre dues comunitats politicolingüístiques, separades cada cop amb més nitidesa. La reforma del Codi Penal pot ser un element desllorigador de la tensió? Les demandes d’indult no han estat gaire ben rebudes per alguns dels condemnats. Potser tampoc la reforma serà entesa com una mostra de bona voluntat, sinó com un pedaç covard a una demanda legítima.

Però més enllà de la seva recepció política per part dels afectats, una reforma ad hoc del Codi Penal provocaria almenys dos efectes col·laterals de molt diversa mena: d’una banda, la sensació que pugui tenir el ciutadà corrent que les seves conductes contràries a la llei mai seran tractades amb la mateixa “indulgència”, abstracció feta del que ha dut a la presó els declarats sediciosos. L’estat de dret treballa sobre l’axioma de la igualtat davant la llei de qualsevol persona. Si estem demanant que no hi hagi excepcions per a Joan Carles I, acceptarien que n’hi hagi per a aquells a qui es vol aplicar una reforma penal a mida?

Però també podria tenir un efecte col·lateral positiu una mesura legislativa així, ja que s’ha fet evident que cal continuar aprofundint en l’homologació dels codis penals del conjunt dels països de la Unió Europea, de manera que no es tornin a produir disfuncions com les generades amb les euroordres que van ser emeses per Espanya en aquest cas i, en les quals, els països receptors, en no tenir un tipus penal exactament equivalent al nostre, van haver de (o poder, dirien alguns) valorar discrecionalment una decisió que d’una altra manera hauria estat automàtica. Així doncs, és possible que a la llarga una modificació d’aquesta mena, si es consumés, no fos una bona notícia per als independentistes partidaris de les vies unilaterals: en una situació semblant produïda després d’una reforma així, i a despit de quina sigui la pena, un delicte que es pogués entendre com alta traïdoria contra les institucions de l’Estat, amb o sense violència, equivaldria a la detenció i repatriació immediata dels autors. És probable que s’hagi llançat el globus sonda per veure com reacciona l’opinió pública publicada. Aquesta és la meva. Imagino que n’hi haurà d’altres, algunes compartint la indignació per l’insult tant en l’independentisme, que creu que no ha comès cap delicte, com entre qui creu que el que van fer és imperdonable. I tots dos dirien, si la reforma és fes, que no hi ha res a reformar. I potser sigui cert. Però no sé per què ensumo que hi haurà reforma.