la galeria
Quan tot s'hi val
Estaria molt bé que els polítics esmercessin sempre tants esforços i d'una manera tan ràpida en determinades qüestions com els que han invertit per regular l'ús del famós burca i el vel integral. Malauradament famós no tant pels que es poden veure pel carrer, que són pocs, sinó per la polèmica artificiosa que s'ha organitzat al seu voltant. No poso en dubte que com les meigas, –Eu non creo nas meigas, mais habelas, hainas–, de burques, d'haver-n'hi, n'hi ha. Però sí que dubto que els que es veuen pels carrers de Figueres, Salt, Lleida, Tarragona i Reus, per citar alguns llocs on s'ha limitat o es vol limitar el seu ús en els llocs públics, justifiquin la pressa que li ha entrat ara a tothom per prohibir aquesta peça de roba. No deixa de ser una paradoxa ben curiosa de la nostra societat que mentre que per un costat uns discuteixen com aconseguir que unes dones no vagin tan tapades, altres s'esforcin per aconseguir tot el contrari. O sigui, que es tapin més, com passa amb la campanya que du a terme l'Ajuntament de Barcelona per evitar que els turistes es passegin en banyador pel centre de la ciutat. Ja sé que és simplificar perquè no té res a veure el burca amb el biquini, ja que darrere el primer s'amaga un seriós problema de falta de llibertat, de dignitat, d'igualtat i de respecte envers la dona. Però és que aquesta és la qüestió: el problema no és si una dona va més o menys tapada o destapada, sinó per què hi va. Posats a simplificar i a fer demagògia, em molesta tant o tan poc una persona en banyador a la taula del costat mentre prenc un cafè a la Rambla de Girona, com una dona amb vel integral mentre faig cua a l'oficina d'atenció ciutadana. Posats a portar les coses a l'extrem, tant en un cas com en l'altre hi ha una gran falta d'educació envers les persones de l'entorn i un gran excés de prepotència en pensar que a casa dels altres tot s'hi val.