De set en set
Mey Rahola, l’alegria
Dissabte obrirà al Museu de l’Empordà de Figueres l’exposició Pintar, crear, viure. Dones artistes a l’Alt Empordà (1830-1939), fruit d’una investigació de Cristina Masanés per treure de les golfes una trentena de noms poc coneguts, alguns de fet ni gota, amb els quals s’assaja el primer mapa d’una genealogia femenina amb sorpreses gratificants. La més enlluernadora és el descobriment de Mey Rahola de Falgàs (1897-1959), casada amb el jurista i diputat Josep Xirau, l’única dona que va fer-se un lloc en els estimulant ambients de la fotografia amateur dels anys trenta a Catalunya. De fet, n’hi havia moltes altres, però cap no va arribar tan lluny en els reconeixements com aquesta dona moderna, viatgera, esportista i juganera que va convertir el veler familiar, l’Alai (construït a Sestao i el nom del qual significava “alegre” en basc), en el seu espai de llibertat i d’experimentació fotogràfica. Els tiratges i negatius que se n’han pogut reunir, prop d’un miler anant casa per casa, fixen un món que ja aleshores era a punt d’esvair-se, com el dels grans pailebots que li agradaven tant, o el dels cossos exposats al sol en una camaraderia despreocupada i feliç. Aviat hauria de fer entrar dins la càmera una vida més fosca: les llargues cues del pa de l’any trenta-set des del seu pis de la Gran Via, o els ponts que el 1944 feien volar els nazis mentre es retiraven de Lió. I malgrat tot, es va aferrar a la felicitat fins al final, integrant-se com a acordionista a un grup de balls folklòrics amb el qual faria gira fins i tot per l’URSS. Llavors ja no tenia l’Alai, a bord del qual havia sortit a navegar amb els també fotògrafs Antoni Campañà i Denys Choffat, l’home d’Aurora Bertrana, a qui la filla de Mey Rahola recordava ensenyant-los a coure peixos a la manera polinèsia a la platja d’Es Llaner. Quina constel·lació tan extraordinària que ajuda a recompondre l’obra d’una dona oblidada!