Infantesa

Si miro cap enrere i em situo en la meva infantesa identifico amb facilitat dos moment de màxima felicitat. Un em situa cap a finals d’octubre i de lluny sento les músiques característiques de les atraccions de la Devesa omplint de frenesí i llum el sotabosc del gran parc urbà de Catalunya. Potser amb l’àvia miràvem la pel·lícula de torn, ja fos una d’en Tarzan o una comèdia espanyola. La prèvia era el que importava menys. Però en acabar el film i en els preparatius per sortir cap a la Devesa, l’adrenalina es disparava. Tampoc era dels que els agradava pujar a tot, o dels que volien pujar-hi repetidament, però la sensació de felicitat s’acostava al màxim. Anar a les atraccions de Fires a la Devesa sempre ha estat d’una il·lusió màxima, fins i tot d’adult. Ja fos per feina o per gaudi, acostar-me als neons més diversos ha comportat una injecció en el meu estat d’ànim. Passejar per les atraccions dels més petits i veure aquelles cares d’il·lusió desbordada és de les experiències més plaents i més completes que es poden experimentar. Ara, però, ja sabem que la pandèmia tampoc deixarà els petits i no tan petits gaudir d’aquest moment. De fet, ja durant tot l’estiu la majoria de pobles no han pogut celebrar la festa major habitual i les atraccions han seguit inutilitzades on els firaires les hagin confinat. És trist pensar que aquesta generació haurà perdut elements clau de la seva infantesa més candorosa. Aquella il·lusió amb què s’aixecava del sofà sabent que aniria a pescar ànecs de plàstic i podria pujar un parell de cops en algun Scalextric fent veure que conduïa. I la Covid-19 no s’atura aquí. Salut ja avisa que per Nadal caldrà comptar els comensals abans de fer l’àpat i que les cavalcades de Reis tampoc podran ser com les coneixem. Aquest instant era el segon moment de major excitació al llarg de l’any. Amb la fred del gener, l’escalfor interior per anar a veure Ses Majestats i, de passada, arreplegar els caramels que poguéssim enxampar al vol. Ells són màgics i ompliran les cases com cada any, però els infants, com el meu fill, es perdran un altre d’aquells moments en què no fa falta preguntar, perquè els ulls desorbitats en la mirada expressen la sensació que viuen quan un patge reial els estampa una corona en plena galta. Vam tenir la sensació que ens perdíem una primavera confinats a casa, però la realitat és tossuda i anem perdent bous i esquelles en una vida que sempre és massa curta. Confiem que els científics ens tornin tot el que la pandèmia ens ha tret a grans i petits.