Difícil gestió migratòria

Aquests dies la Comissió Europea (CE) ha presentat un pla per gestionar la immigració i l’asil. L’evidència i la realitat de les imatges que ens arriben des de la Mediterrània, i també des dels camps de refugiats, ens mostren que no s’està fent bé, que no s’està fent prenent com a base els valors que la mateixa Unió té descrits a l’article 2 del Tractat de la UE, com són la pau, la solidaritat, la tolerància, els drets humans... També sabem que la UE no ho té gens fàcil perquè els interessos dels estats membres són diferents. A més, la gestió de la immigració i l’asil no està traspassada a Brussel·les, fet que dificulta molt les accions conjuntes.

Avancen que el nou pla no agradarà totalment a ningú, però que serà la base perquè els Vint-i-set hi puguin donar suport. Es basa en la idea de la solidaritat compartida i les contribucions flexibles, com ho anomenen des de la CE. Paraules que sonen bé, però que, en realitat, a grans trets, volen dir que es deixen d’establir quotes per als estats i que s’haurà de gestionar la immigració prenent com a base tres línies d’actuació: 1) mecanismes de retorn als països d’origen, 2) accelerar el dret d’asil i 3) es garanteix l’increment de controls fronterers. A simple vista no sembla que sigui un canvi substancial, però sí que llimen alguns punts, com ara les quotes d’assignació d’immigrants, que alguns estats no volen acceptar, i s’opta per flexibilitzar-ne l’acció, oferint la possibilitat del retorn als països d’origen, la gestió de l’asil o la recepció dels immigrants, i es vol treure pressió als estats d’entrada de la immigració. Veurem si realment s’aprova com està redactat i si, un cop en funcionament, millora la dramàtica situació actual.

La veritat és que la gestió de la immigració no és gens fàcil i, tot i que en general ens sentim solidaris amb els immigrants, la realitat ens demostra que sol preocupar més el que es té a prop que el que queda lluny. Recordo que, en una reunió del Moviment Europeu Internacional a Riga, els companys de les repúbliques bàltiques estaven preocupats per la pressió que sentien de Rússia i per les migracions de la zona... Els vam explicar la realitat de la immigració a la Mediterrània i vam constatar que, tot i que ho entenien, els quedava molt lluny. Mirant-ho bé, les preocupacions dels ciutadans bàltics respecte a Rússia i la immigració de la zona sovint també ens queden lluny, a nosaltres. I tots, tant les repúbliques bàltiques com els estats europeus de la Mediterrània, formen part de la UE. Això explica les dificultats de consensuar les polítiques d’immigració i asil en el si de la UE, perquè requereix l’acord dels Vint-i-set, i els interessos són diferents. Tot i així, la solució seria una veritable política comuna per fer una gestió solidaria de la immigració i l’asil, basada en els valors europeus, que reguli les necessitats i que garanteixi el respecte a les persones. Per fer-ho possible, calen acords i la voluntat política dels Vint-i-set i també dels estats d’origen.