A la tres
És una vergonya
El que està passant a Madrid, la gestió que està fent Isabel Díaz Ayuso de la pandèmia, és una vergonya. Nega la major (com l’ha estat amagant durant tot l’estiu), diu que la situació no és greu (la directora general de Salut Pública, Yolanda Fuentes, que va dimitir per discrepàncies amb ella, l’ha comparat “amb l’enfonsament del Titanic”), té la barra de dir que la culpa és dels mitjans de comunicació (“Si quan a Madrid hi ha un problema obrim els telenotícies, espantem la inversió privada i els turistes”) i, quan ja no sap què dir, hi barreja els independentistes. “Tot això que em demaneu que faci a Madrid –deia, referint-se a les mesures més estrictes que li demana que prengui el govern de Sánchez– ja m’agradaria haver-ho vist a Catalunya aquest estiu, quan no hi ha hagut les condicions òptimes.” Però què s’ha cregut, aquesta dona? “Hauria d’haver demanat als independentistes que fessin el mateix”, encara hi va afegir. Què coi fa –per no dir una altra cosa– aquesta dona barrejant-hi l’independentisme? S’ha mirat les xifres de Madrid? I s’ha mirat les de Catalunya? A què juga? A tirar pilotes fora, a desviar l’atenció, a l’estratègia aquella que la millor defensa és un bon atac? Què pretén? Carregar contra els independentistes? Convertir els independentistes en la munició contra Pedro Sánchez? I vinga, surt després el conseller de Justícia de la Comunidad de Madrid, Enrique López, i saben què diu, en resposta al ministre Illa, que insisteix que cal prendre mesures?: “Haurien de deixar de parlar de Madrid per tapar els problemes que el Gobierno té a Catalunya.” És una vergonya el que estan fent. Juguen amb nosaltres, posen en perill la seva gent i la de la resta de l’Estat (per allò del Madrid radial) i utilitzen els independentistes com a arma llancívola. I el govern de Sánchez què fa? S’ho mira. S’hi fa fotos amb una filera de banderes, i qui dies passa anys empeny. Si això passés a Catalunya, el 155 sanitari famós ja fa temps que ens l’haurien aplicat. No carreguin a uns altres, si us plau, la seva pròpia inutilitat. Els hauria de fer vergonya.