Visca la República! Visca el Marroc!

Germans, escolteu, soc tan àrab com vosaltres, he vingut d’un país àrab llunyà i us aconsello que deserteu de les files dels generals que us maltracten en el vostre propi país. Visca el Front Popular! Visca la República! Visca el president Azaña! Visca el Marroc!” Són les paraules del polític i intel·lectual palestí Muhammad Najati Sidqi (Jerusalem 1905-Atenes 1979), que el 16 d’agost del 1936 va entrar al país per combatre Franco com a brigadista avant la lettre –les Brigades Internacionals es formarien al novembre– i amb la missió de convèncer les tropes marroquines reclutades pels facciosos amb astúcies o a la força que es passessin al costat de les forces lleials. De Portbou a Barcelona, de Barcelona a Madrid, de Madrid a Còrdova i de tornada a Madrid, la seva gesta –i la d’un miler de lluitadors del Magreb i del Mashreq en l’exèrcit republicà, dels quals se’n té poc coneixement– trenca l’imaginari col·lectiu i pràcticament exclusiu del “moro invasor i salvatge” que els sediciosos estimulaven per aterrir la població. Artífex de l’Agrupació Antifeixista Hispano-marroquí i autor d’un potent discurs anticolonialista sobre les lleis de l’explotació i la misèria, es va sentir finalment fracassat en els seus propòsits en part degut als prejudicis i el sabotatge d’alguns militars que ordenaven l’execució dels soldats marroquins presoners, la qual cosa no afavoria precisament la seva confiança en canviar de bàndol –així ho explica en les seves memòries–. Najati Sidqi també forma part de la nostra història. Gràcies, Josep Bamala, per donar-nos-en la pista.