Contra la igualtat d’oportunitats

Un fet: a través del codi postal es poden anticipar amb força exactitud els resultats acadèmics dels alumnes. Una formulació: la manera més efectiva que la filla d’un obrer arribi a ser enginyera és que els obrers i els enginyers guanyin el mateix. Ho diu i ho argumenta políticament el filòsof i professor de sociologia de la Complutense César Rendueles (Girona 1975), autor –entre d’altres– del llibre Contra la igualdad de oportunidades. Un panfleto igualitarista (Seix Barral, 2020), del qual prenem nota. Què passa amb la igualtat d’oportunitats, un dels termes més invocats per a bastir una societat equilibrada i justa? Que és una fal·làcia, una forma d’elitisme que beneficia els que més tenen perquè no es tracta de donar a tothom el mateix –els punts de partida són dispars– sinó a cadascú el que necessita per al seu ple desenvolupament personal i col·lectiu. On queda la llibertat? Es retroalimenta amb la igualtat, no són antitètiques. I la meritocràcia? Fa passar gat per llebre, no és un sistema de recompensa de l’esforç personal –ben lloable–, sinó de legitimació dels privilegis heretats. Les desigualtats es transmeten? La major part, sí; un exemple: un 56% dels fills de classe mitjana/alta amb notes regulars durant l’ensenyament obligatori continuen la seva formació, mentre que el percentatge dels fills de treballadors manuals no qualificats és d’un 20%; hi ha qui s’agafa el seu temps i qui no es pot permetre un entrebanc. Petit tast d’algunes idees d’un pamflet que no estalvia propostes en l’àmbit del treball, la cultura, l’educació, la democràcia, les relacions familiars...